Aquest dijous 21 de març de 2024 Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l'exili, canviarà el decurs de la història definitivament. Amb tota probabilitat anunciarà a Elna el seu retorn a Catalunya com a candidat de Junts a les eleccions a la presidència del país. Una fita històrica marcada per la llei d'amnistia, de la que n'és impulsor i artífex, i que s'ha precipitat de manera abrupta per la convocatòria de Pere Aragonès de nous comicis. La tramitació de la llei, obstaculitzada per la dreta espanyolista, no podrà evitar que Puigdemont torni a Barcelona i a la lluita democràtica. Ens esperen dies apassionants. Pilar Rahola, conscient de la transcendència de tot plegat, ofereix una anàlisi molt necessària al 'Paraula de Rahola'.
L'escriptora respon els interrogants que molts tenen al cap: "Què significarà el retorn del president? Ell ja ha deixat molt clar que pensa estar en el debat d'investidura, sigui ell, sigui una altra persona, aquell que aconsegueixi els vots per poder ser investit". Una decisió no exempta de riscos, que n'assumirà "passi el que passi. Òbviament, també implica la possibilitat de la detenció". Després de "12 anys de mobilitzacions, després de la gran gesta de l'1 d'octubre, després de 6 anys d'exili lluitant per mantenir els drets catalans i la causa catalana a tot Europa, de guanyar en diferents fronts judicials i internacionalment", tenim la cirereta: la tornada a casa. Però no pas per fer turisme, "per anar a veure la Moreneta o passejar-se per la plaça de Catalunya". Ni de bon tros.
Puigdemont "torna per canviar el paradigma. Ho vol plantejar en termes de plebiscit: no és un debat, no són unes eleccions autonòmiques, a veure qui es queda aquest govern de fireta, sinó que són unes eleccions entre les posicions de Catalunya". La polarització, efectivament. La independència i l'autonomisme. O, cosa que és equivalent: "Una polaritat entre ell mateix i Salvador Illa, perquè un representarà el màxim lideratge de l'independentisme i l'altre el màxim lideratge antiindependentista de l'espanyolisme". Un Illa del qual Pilar Rahola recorda que "fins al darrer minut ha estat en contra de l'amnistia". Per tant, el combat ideològic és de primer ordre, "d'enorme importància històrica, indiscutiblement, per molt que els seus adversaris vulguin rebaixar els plantejaments". Apunta l'escriptora la complexitat del moviment, però: "S'ha de fer amb molta intel·ligència, perquè els independentistes estan amatents, atents, però cansats, ferits, desconcertats, desunits".
Rahola apunta la recepta, "Caldrà tenir molta subtilesa i sensibilitat per entendre aquesta situació complexa. Les promeses i tot allò que es plantegi s'han de complir. Tant sí com no, és indiscutible. Si no, seria una davallada terrorífica que ens cremaria tota una generació". Cosa que, afegeix, n'està segura que "no passarà". Puigdemont és "l'home que ha aconseguit doblegar un estat i que finalment hi hagués amnistia, quan dos dies abans el volien caçar. També és l'home que s'ha de plantejar de quina manera el paradigma entre independència o dependència, entre Catalunya o Espanya, es planteja amb tota la seva força en aquestes eleccions". El repte és d'enorme transcendència i presentarà dificultats, cops baixos i guerra bruta. Però de moment, el sabor és de victòria. De fi d'etapa, de feina feta: "El més important és que s'acabarà l'exili. Torna el president legítim, aquell que li van furtar la presidència, i torna per recuperar l'esperit de l'1 d'octubre. Òbviament hem tancat un cicle. El cicle que va començar el 2012 s'ha acabat amb l'amnistia. Sembla que el president Puigdemont vol anar a la segona pantalla. Seran unes grans eleccions. Espero que també sigui un gran debat"
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!