D'un dels homes del temps de TV3, Tomàs Molina, s'han dit moltes coses. Una d'elles, que converteix allò que toca en un espectacle. Un de divertit, és clar. Però fins ara ningú havia dit que Molina era un quadre. Millor dit, una obra d'art. Gràcies a les xarxes, però, hem descobert que el de Badalona és una peça de museu que de fet, ja s'exhibeix al Reina Sofia de Madrid. Un tuitaire ens ha regalat una d'aquelles troballes espaterrants i inversemblants. Com la semblança del meteoròleg amb un dels personatges de "El Cristo de la Sangre" d'Ignacio Zuloaga, el genial pintor d'origen basc. L'única dada que posa en dubte que es tracti del català és la data del quadre: 1911. Molina porta temps a TV3, però no tant...

El Cristo de la Sangre Ignacio Zuloaga 1911 

El Cristo de la Sangre Ignacio Zuloaga 1911

Tomàs Molina 2018 TV3

Tomàs Molina TV3

La "víctima" d'aquest divertit episodi ha dit la seva a les xarxes, reivindicant-se com el model de Zuloaga, o potser és a l'inrevés. Però faltava alguna cosa que Molina no ha trigat en afegir: cabells. Són molts anys de carrera a la pública catalana, suficients com per patir un problema comú entre els homes: l'alopècia. Per això ha anat a l'arxiu de TV3, retrocedint algunes dècades (fins el 1988) per retrobar-se amb allò que li manca actualment. Afegim algunes captures d'un Molinà amb 25 anys al Telenotícies, amb un aspecte esgarrifosament igual al del sacerdot de la pintura de començaments del segle XX. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Quin model reconeixeu al quadre de #ignaciozuloaga ??? El va pintar el 1911... #elcristodelasangre

A post shared by Tomas Molina (@tomasmolinab) on

tomàs Molina cabells @tomasmolinab

Tomàs Molina cabells @tomasmolinab

Tomàs Molina 1988 TV3

Tomàs Molina 1988 TV3

El Cristo de la Sangre Ignacio Zuloaga 1911 detall

El Cristo de la Sangre Ignacio Zuloaga 1911

Tomàs Molina 2018 TV3

Tomàs Molina 2018 TV3

Molina és una institució entre els homes del temps. Ha presentat programes i fins i tot l'han parodiat a 'Polònia'. Però que formi part de la història de l'art és la cirereta que li mancava. Això sí que és de mestres.