El pòdcast Sense filtres és un dels millors que es poden escoltar, en la veu de la Marta Cailà i sempre amb VIPS que confessen problemes de salut mental. Toni Clapés va parlar-hi dels seus atacs d'ansietat, Glòria Serra de la seva agorafòbia que l'impedia travessar un carrer o Jordi Basté que pateix TOC, trastorn obsessivocompulsiu. Són converses valentes sobre salut mental, patrocinades per la Generalitat a RAC 1, una eina per identificar-les. L'últim famós a passar-hi és Roger de Gràcia, que va fer un llibre sobre la seva fòbia social, pànic a situacions en què s'ha d’interactuar amb altres, perquè té la sensació de ser jutjat, humiliat o que farà el ridícul. Ha ofert més detalls de la seva malaltia mental.
😖 "Volia desaparèixer".
— RAC1 (@rac1) September 20, 2026
🔎 La fòbia social provoca una por intensa a ser jutjat, humiliat o ridiculitzat en situacions en què cal interactuar amb altres.
🎧 Escolta'n el testimoni del periodista @mindundi33 al #Sensefiltres de @marta_caila aquí: https://t.co/SfAyiiowqC pic.twitter.com/65LbpCBUw3

Aquesta fòbia dificulta, o si és greu impedeix, parlar en públic, conèixer gent nova, fer una trucada, entrar en un lavabo públic o anar a comprar per posar alguns exemples quotidians. Feina, vida social i autoestima queden molt tocades. Roger de Gràcia: "A la meva festa d'aniversari dels 10 anys de sobte vaig sentir una tristesa molt gran, creia que veia la tristesa dels meus pares, la meva àvia i no podia suportar tanta sensibilitat. L'adolescència va ser molt pesada, al meu diari em posava nota valorant la meva relació amb els altres. Cada dia. Allò era horrorós i no me'n sortia. Abans de diagnosticar-me, d'adult, jo treballava a RAC 1 amb la meva primera feina al programa de tardes 'ADN' amb Marc Giró, Santi Villas i Thais Villas, tres bèsties pardes de les relacions socials i d'energia. Estar en aquell programa era ser en mig d'un tornado. Jutjava cada interacció amb ells, sentia que em feien un examen a cada conversa. Després amb la medicació aquest hiperjudici passa a ser la meitat, més semblant al que sent una persona normal, que tampoc no sé què sent. Era esgotador. Treballava o anava a un sopar i 2 hores abans ja estava preocupat i preparant-me mentalment. I 2 hores després analitzant què havia passat".

El periodista ara a Onda Cero amb Júlia Otero, buida el pap i aborda el drama de la malaltia mental i de com va intentar suïcidar-se: "A casa tu sol et fas una pilota molt grossa i no ho treus. Sents ràbia per no haver-te'n sortit, frustració perquè es repeteix i tristesa perquè creus que no te'n sortiràs. I incomprensió, no saber és el pitjor. Quan ho saps veus que corres amb un peu coix, quan ho saps ja no et jutges tan severament. No ets tu, és la teva condició. Vaig tenir addicció al sexe, a l'alcohol i pensaments suïcides. Quan acumulo el cicle ràbia-tristesa-frustració no sabia què fer. A casa no en parlàvem, creia que era una persona normal que estava fallant i el millor era desaparèixer. No volia matar-me perquè faria mal a la meva mare i al meu germà. Volia desaparèixer. Vaig marxar de casa corrent de la Monumental fins a plaça Catalunya a veure si m'esclatava el cor, a veure si petava, que fos el meu cos que decidís. Gairebé agafo el tren per desaparèixer d'una altra manera. Quan torno a casa el meu pare es posa a plorar i jo no l'havia vist mai plorar. Plorava de ràbia perquè allò no passés mai més. Tots tres, els pares i jo canviem el paradigma i fem alguna cosa". La vida se la salva la medicina, els metges i la medicació.

De Gràcia agraeix el psiquiatre: "Em va dir que m'hauria de medicar sempre, que no ho sabia del cert. I teràpia per aprendre a relacionar-te. Aprenc a canviar de tema sense pensar que l'altre es pot molestar. Sé dir que no, per exemple a estrenes de teatre. No puc anar-hi, massa inputs per mi. Puc gestionar un sopar, quedar deu un cap de setmana. Però una presentació d'un llibre o d'una obra de teatre em supera, cada 10 segons parlar amb una persona diferent em supera. No sé si he perdut amics, però m'ha estat difícil mantenir amistats i fer-ne. He fet la meva vida sol. Relacions n'he tingut poques. A la tele o a l'escenari patia menys perquè tinc més control. A un sopar no saps què passa". Curiosament, un dels seus últims programes a TV3 l'any 2017 va ser El sopar, on exercia d'amfitrió de quatre famosos que xerraven.

Una conversa serena sobre un drama personal, no superat sinó en tractament.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!