Roger de Gràcia forma part del grup de famosos que ha decidit exposar la seva malaltia mental per ajudar els que la pateixin, entendre-la, conviure-hi i gestionar-la. No és fàcil perquè a partir d'aquest moment rep una etiqueta en l'imaginari col·lectiu. Tota la vida aquest presentador català ha estat relacionat amb el bon humor, l'efusivitat, la forma de ser curiosa, extravertida i curosa amb la llengua. Aquesta és l'etiqueta bona, la de presentador divertit, del Polònia, del Caçador de paraules, del Bocamoll, del pòdcast Tenim paraula a Catalunya Ràdio... El noi Júlia Otero que va debutar de la seva mà a La columna de TV3 i ara és un redactor més de Julia en la Onda el programa de cap de setmana d'Onda Cero per a tota Espanya. Roger es va casar amb l'actriu Agnès Busquets, van tenir un fill que es diu Pep, es van divorciar. Roger de Gràcia conviu amb el diagnòstic de la seva malaltia mental: té fòbia social. Ha tornat a un altre pòdcast de Catalunya Ràdio per explicar-la.
El pòdcast Gent normal d'Adam Martín entrevista Roger de Gràcia amb l'skyline de Barcelona de fons, en un ambient urbà però sense gent. Barcelona de fons però ni una persona més al plano. Roger de Gràcia té fòbia a relacionar-se amb les persones i ho explica així: "És com si estiguessis assegut amb un grup en un sopar però al mateix temps hi hagués un convidat extra al teu costat que t'anés dient 'Aquí no has estat prou simpàtic, aquí no has estat prou agut'. La fòbia social és tenir por de relacionar-se amb els altres. I com més gent hi ha, més por tens. Mentre estàs amb ells també estàs dialogant amb aquest altre convidat invisible. És esgotador, fins que arribes a l'extrem que et jutgis tan severament que diguis 'Saps què? Plego'." La millor manera per entendre què li passa és amb un exemple concret, un sopar de feina amb els seus companys del programa Estat de Gràcia, el magazín de tardes de Catalunya Ràdio.
Roger de Gràcia: "Recordo un sopar amb els companys de feina. Em truca el meu pare per tenir-hi una conversa i li dic 'No puc parlar amb tu, tinc una pilota al pit': si no me'n surto amb aquest sopar relacionant-me amb els meus companys de taula, què passarà? M'odiaran profundament tota la vida? I el meu pare que en aquell moment no sabia el que em passava em va dir 'Fes el favor: respira". Em vaig tancar a un lavabo per seguir la trucada. Em va dir que tornés a la taula, vaig anar, vaig sopar però just quan va acabar, amb la mínima excusa vaig marxar". Així és la vida amb algú que pateix fòbia social i s'ha de mediar, gràcies al diagnòstic: "Quan em van dit tens fòbia social vaig pensar Ara ho entenc. El psiquiatre em va dir Ets com un diabètic, tens falta de connexió de serotonina i si no es regula amb el que calgui, amb la insulina, el teu cap no funciona del tot. Va ser fantàstic, de sobte dir Val, és aixó"
Roger de Gràcia és moltes coses, és graciós, és un defensor de la llengua, és pare, té fòbia social, té barba i és miop. Tots som moltes coses i cap ens defineix per ella sola.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!