Roger de Gràcia, absent dels 20 anys del Polònia, pateix fòbia social crònica

Fa uns dies a la Gala dels 20 anys del Polònia a TV3 hi van ser convidats tots els actors que hi han aparegut i ja no són al programa: Toni Albà i el seu imprescindible Joan Carles, Bruno Oro recuperant els seus hits Artur Mas i Ángel Acebes, Mireia Portas fent de reina Sofia o Carlos Latre amb l'imprescindible Josep Lluís Núñez. S'hi va trobar a faltar només un: Roger de Gràcia que va triomfar a Polònia al costat de Cesc Casanovas fent una parella còmica molt recordada: Ferran Adrià i el Mindundi, un pinche de cuina curt de gambals. Roger de Gràcia tenia doble motiu per anar a la gala: pel seu paper al programa i perquè durant anys va estar casat amb una de les poques actrrius que ha aguantat els vint anys: Agnès Busquets. Estan divorciats però tenen un fill de 16 anys: Pep de Gràcia. En Roger no va ser al Teatre Victòria. Pateix una malaltia mental anomenada fòbia social crònica.

Roger de Gràcia sí que va participar en l'especial Polònia 15 anys però aleshores no es va fer en un teatre obert amb centenars de convidats sinó com un mer programa de TV al plató. La seva malaltia no l'impossibilita ser a grans espais com  va explicar a El Nacional: "La fòbia social crònica és una incapacitat de relacionar-se amb els altres en societat, però a partir de grups petits. M'és més fàcil relacionar-me des d'un escenari i amb un gran auditori que no en un sopar amb quatre persones". En qualsevol cas, se'l va trobar a faltar als 20 anys polonesos. Pocs dies després de la seva absència concedeix una entrevista a El Periódico per recordar la malaltia mental que pateix i que va explicar al llibre Digue'm boig.

Roiger de Gràcia relata als 51 anys com aquesta malaltia que arrossega diagnosticada des de fa més de 20 anys va provocar-li pensaments suïcides i com no d'hi va atrevir per no ensorrar la seva mare. O fins i tot com va intentar tapar la seva fòbia amb una addició al sexe i a sentir-se estimat: "Tinc tendència a la nostàlgia i la tristesa, però això també fa que em vegi obligat cada dia a aixecar-me i dir 'vinga va'. Cada dia que m'aixeco foto un crit al coixí i dic 'avui no podré'. Això m'obliga a buscar solucions. En una crisi no vaig voler suïcidar-me per no perjudicar la meva mare. No no volia ser l'agent actiu de la meva desaparició, volia que fos accidental. L'única manera era fer petar el cor, és el que se'm va acudir. No va funcionar i en veure això i com es va posar mon pare i ma mare em va ajudar a entrar al món de la consulta terapèutica". No dona més detalls però queda clar el drama familiar i personal.

Roger de Gràcia: "En la problemàtica vaig patir una addicció al sexe, o més aviat a ser estimat... és allò de fer servir el cos d'alguna manera per tapar el que passa al cap d'alguna manera. Necessites fer callar el cap. Que és una addicció ho veus amb el temps: ara no ho necessito tant perquè el meu cap no parla tant perquè he après tècniques de control i d'evitar coses que fan que el meu cap parli tant. Ja no vaig a situacions que em provocaran estrès, faig esport, parlo amb mi mateix i em calmo". Contra la malaltia mental evitar situacions estressants. Pel que sigui no va ser als 20 anys de Polònia. Roger de Gràcia ha deixat la CCMA on fins fa poc era una estrella tan de TV3 com de Catalunya Ràdio. L'últim que va presentar va ser el pòdcast Tenim paraula sobre llengua catalana. Ara forma part de l'equip del programa de cap de setmana d'Onda Cero de Júlia Otero, amb qui va treballar a La columna de TV3. Roda el món i torna al born.