Raphael no es jubila. O millor dit: es pot jubilar, però no vol. Als seus 82 anys, l'artista continua pujant als escenaris com si el calendari no fos amb ell, mentre compatibilitza la seva activitat amb la pensió màxima de jubilació. Un luxe legal, poc conegut i que ha despertat la curiositat de molts: com ho fa i per què continua treballant si no ho necessita?
La resposta és senzilla i molt pròpia de Raphael. Perquè pot i perquè li dóna la gana. El cantant porta més de sis dècades cantant, girant i omplint teatres, i a hores d'ara no actua per obligació econòmica, sinó per pur instint. Raphael no concep la vida sense focus, ni els focus sense la seva veu. I mentre el cos aguanti, ell continua.
Jubilat en els papers, actiu als escenaris
La veritat és que Raphael compleix els requisits des de fa més de vint anys per cobrar la seva pensió sense penalitzacions. El règim especial dels artistes a Espanya permet jubilar-se abans, sempre que s'hagi cotitzat prou al sector, cosa que en el seu cas supera amb escreix. Traduint: té dret a cobrar el màxim i seguir treballant sense que ningú li tregui res.
Lluny d'amagar-ho, el seu cas s'ha convertit gairebé en un exemple. Mentre altres artistes desapareixen o es retiren a mitges, Raphael ha decidit fer-ho tot alhora i cobrar el que li correspon i seguir fent concerts. Sense drames, sense discursos èpics i sense mirar enrere.
Raphael no sap viure sense cantar
El cantant no està jubilat per una raó molt clara, perquè no vol estar-ho. Als 82 anys continua traient discos, preparant gires i mantenint una agenda que molts quarantins no aguantarien. No hi ha nostàlgia ni retirada daurada, hi ha escenari, camerino i aplaudiments. En el seu entorn ho tenen clar: parar seria pitjor que seguir. Raphael necessita cantar com altres necessiten respirar. El públic ho sap i li ho retorna omplint auditoris allà on va. No hi ha sensació de comiat, ni gira final, ni missatges d'adéu. Cada concert és un més, com si el temps s'hagués rendit
Mentre altres compten els anys que els falten per jubilar-se, Raphael compta cançons. Cobra la seva pensió, sí, però també cobra ovacions. I, per ara, cap de les dues coses sembla que hagi de desaparèixer de la seva vida. Perquè Raphael no treballa per viure. Viu per cantar. I mentre pugui, continuarà fent-ho. Encara que tingui 82 o més.