Quim Monzó encara escriu. Ja no publica llibres, ni contes, ni novel·les, ni la seva columna de La Vanguardia que va anar minvant de dies fins a desaparèixer. Monzó només escriu tuits, no sovint pe`ro quan ho fa complau els milers de lectors orfes de la seva mala llet, ironia i obsessiva cura amb la llengua catalana. Monzó escriu net, sense tota aquella faramalla d'adjectius i adverbis que fan servir els mals escriptors. I sense fer-se el lletraferit. Escriu i se l'entén. És el millor, però ja no té aquella cita amb els lectors que han devorat tots els seus llibres, fins i tot aquell totxo anomenat Vuitanta-sis contes, aquelles 640 pàgines de Quaderns Crema, recull de relats curts ja publicats. Ara que s'ha parlat d'un català Premi Nobel, Enrique Vila-Matas, s'allunya la possibilitat d'un Nobel per un escriptor que escrigui en català: Monzó.

Quim Monzó, TV3
Quim Monzó, TV3

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i durant anys el columnista més llegit de Catalunya ara gaudeix d'una jubilació tranquil·la, sense haver d'escriure i traduir al castellà ell mateix, com feia, la columna del diari de Godó, que va arribar a haver de deixar l'any 2020 per una depressió durant el confinament i la pandèmia. Ara fa tuits quan alguna cosa el motiva. I aquest cop ha estat un tuit de TV3 destacant un moment del programa La selva de Xavier Grasset. Hi tenen una advocada Meritxell Gabarró, experta en herències. Sempre fa TV de servei que a les teles i ràdios truquin o escriguin espectadors fent consultes sobre fer testament, una gran dèria dels catalans. Són dades oficials: Catalunya és de molt el territori on més testaments es redacten i el motiu és molt senzill: el costum. Catalunya va tenir el seu Dret Successori propi, fins i tot durant el Franquisme. Ni la dictadura va poder derogar les lleis successòries catalanes històriques, aquelles que per exemple diuen que la legítima a Catalunya, la part que és obligatori deixar als fills, és menor que a Espanya: una quarta part del patrimoni. A Espanya és més: una tercera part. A Catalunya són més previsors i els catalans testen en vida. A TV3 han volgut destacar un comentari una mica banal a l'hora de fer testament:

L'experta, consultada per un espectador, va recomanar citar amb nom i cognom els hereus. Evidentment, no és així, tothom pot fer testament dient simplement "Els meus hereus són els meus fills". I no hi haurà cap problema a l'hora de determinar quins són els fills del difunt. Una altra cosa és que fem hereu un amic o un tercer. Aquí òbviament cal identificar-lo. Però el que vol dir l'advocada és que citar els hereus pel nom i cognoms facilita la successió. Si són els pares o els fills no cal, són els que són. Quim Monzó ha fet un comentari amb mala llet i ironia marca de la casa:

Bona idea, no se m'havia acudit, diu Monzó ironitzant sobre que convé precisar a qui volem d'hereus. Un altre tertulià de TV3, el periodista Jofre Llombart accepta la ironia i la subscriu: "Merda, jo que tenia previst un joc de pistes, com si fos una gimcana...". L'advocada diu una boutade: si no identifiqueu de manera precisa qui seran els vostres hereus, tindreu problemes. Sí clar, moltes gràcies pel consell. Monzó ja ha fet testament, té una dona i un fill, la Dolors i el Bernat, que és àrbitre de cúrling.

La Dolors, parella de Quim Monzó, TV3 (2011)
La Dolors, parella de Quim Monzó, TV3 (2011)
Bernat Monzó al cúrling, twitter
Bernat Monzó al cúrling, twitter

A Can Monzó, tot està lligat i relligat. Com l'herència. Tenen fet el testament. Són més catalans que unes espardenyes.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!