D'entre totes les columnes d'opinió diàries que es publiquen a Catalunya, una de les tres o quatre més imprescindibles és la de Quim Monzó. Situada a un lloc d'honor al diari La Vanguardia, al costat de l'Editorial del diari. Aquest dimecres a molts lectors se'ls ha ennuegat l'esmorzar. Monzó, flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i un dels dos columnistes estrella del diari del Grup Godó, havia desaparegut. Al seu lloc no hi havia Pilar Rahola, que segueix a la plana del costat, sinó la periodista de La Vanguardia Isabel Gómez Melenchón. La sorpresa ha estat majúscula i el disgust enorme. Un company escriptor, Enric Gomà, s'ha adreçat a Monzó preguntant-li-ho:

Només una qüestió de salut o una decisió editorial podria eliminar la columna de Quim Monzó. Ell mateix ho ha respost:

monzo forcadell ACN

ACN

Columnista d'ideologia independentista però a qui el defineix una altra característica: ser un obsessiu i implacable observador de la realitat, probablement el millor del país. Coneguda és la seva dèria per depurar els seus articles diaris, cinc a l'edició diària de La Vanguardia i un per la revista dominical. I els escriu Monzó en les dues edicions catalana i castellana, sense passar per un traductor. Molta feina que a pocs dies de fer 67 anys vol reduir. Ara els lectors el gaudiran només dos dies feiners i el cap de setmana.

Monzó fa broma dient que el substitueix la seva "cosina Gómez", la menys coneguda Isabel Gómez Melenchón. Els dies costaran d'empassar sense la molt necessària prosa de Quim Monzó Gómez.