Quim Monzó està jubilat del columnisme i la literatura. Amb 73 anys ja en fa massa que no publica cap novel·la ni recull de comptes, emprenyat amb la pirateria, i va abandonar progressivament la seva columna de La Vanguardia, la més llegida en llengua catalana al país, i probablement també en llengua castellana. Ell mateix escrivia les dues versions, sense deixar que ningú grapegés la traducció. Al final la feina se li va fer feixuga i ho va deixar. No apareix gaire als mitjans, l'última ocasió va ser una col·laboració al programa Tot torna dels Òscars Andreu i Dalmau que TV3 inexplicablement va relegar al web. O explicat per ser patums de RAC 1, l'emissora que derrota cada EGM a la ràdio de la CCMA. Monzó hi feia una aparició hilarant amb la foto d'un suposat testicle seu.




De la seva vida privada se'n sap poc. Els espectadors d'El convidat de TV3 van conèixer la seva dona de tota la vida, la Dolors, que treballa a l'Ajuntament de Barcelona en l'Àrea d'Educació, i el seu únic fill, en Bernat, que aleshores tenia 26 anys i era periodista esportiu cobrint partits de regional. Ara té 40 anys i recorda molt el seu admirat pare, corpulent i a contracorrent. El programa La tarda d'Elisenda Carod va entrevistar Bernat Monzó, amb un motiu molt particular, és el primer àrbitre català de cúrling, aquest esport que consisteix a moure amb escombres una pedra de 20 kg sobre una pista de gel fins a encabir-la a una diana marcada a terra. És un esport minoritari perquè exigeix pista de gel i a Catalunya n'hi ha molt poques. A Barcelona només hi havia la del Barça i de matinada per no molestar l'hoquei gel que tenia secció al club. Bernat Monzó n'és expert i àrbitre internacional.
Bernat Monzó, fill de Quim Monzó i àrbitre internacional de cúrling: ''Entrenàvem a les dues de la matinada a la pista de gel del Barça; era l’única disponibilitat a tot Barcelona'' https://t.co/9vpoYYFepo
— RAC1 (@rac1) March 4, 2026

V a començar sent-te jugador, després àrbitre. "Té un conjunt de complexitats que exigeix la figura d'un àrbitre. A diferència del futbol no persegueixo jugadors, espero al final de la pista, mires el joc i al final determines el marcador o resols dubtes sobre la normativa. És com un observador estàtic, com al tenis. Hi ha poques sancions, el reglament inclou l'esperit de cavallers, prefereixen perdre de manera honesta que guanyar deshonestament. L'afició és respectuosa i silenciosa" explicava a la ràdio. Semblen escacs on ice. Ara al diari de Godó especifica: "Entrenàvem les dues de la matinada en el Palau de Gel del Barça, era l'única disponibilitat a Barcelona, però com el vell Skating Club del carrer Roger de Flor, les instal·lacions estan tancades" La del Barça des de 2021. Un excèntric a can Monzó. Un altre.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!