Sí, d'acord. Hem de confessar que, en el fons, ens va la marxa. Sobretot quan la disbauxa és el mirall d'un país com Espanya, que presumeix de tant i al que en realitat li manca de tot. De memòria, de dignitat. De principis edificants, saludables. Sans. Precisament tot el que no representa la màxima institució de l'Estat, la Corona i els Borbons. Ja poden cridar ben fort els monàrquics constitucionalistes, que la seva veu mai no s'alçarà per sobre de l'evidència: el seu país està molt podrit. I Joan Carles, l'emèrit que acaba de tornar de weekend a Espanya després de 2 anys a l'amagatall per evitar la Justícia, és el nucli d'aquesta insalubritat. Això, però, és ben sabut per tothom. La primera, l'escriptora Pilar Rahola, que coneix com les gasta el personatge, però que encara s'esgarrifa amb l'efecte que produeix entre molts españolitos: en comptes de repulsa, senten devoció, passió, èxtasi.
Una cosa, com diem, és que podem trobar un entreteniment recurrent en comentar l'esperpent 24/7 de la Casa Reial, però el que està passant amb l'emèrit sobrepassa qualsevol capacitat d'assimilació. I "l'espectacle de '¡Viva el Rey!' que s'està produint a les televisions espanyoles i que s'ha viscut en la seva arribada a Sanxenxo és un dels més patètics, baixos i ignominiosos que pot donar un Estat", segons les seves primeres paraules al 'Paraula de Rahola' que saluda el Borbó, ara que torna a trepitjar territori de l'Estat. Fa un parell de dies, quan l'home encara no havia abandonat els Emirats Àrabs, li dedicava una repassada descomunal. Ara els destinataris també son els seus aduladors, els seus perpetuadors, els seus benefactors. Això sí, li dedica unes quantes cleques més, per si hi ha algun despistat a la sala. "Un immoral, ho ha demostrat tota la seva vida. Comissionista de les dictadures dels petrodòlars des de sempre, acumulant una fortuna ingent no sé sap com, defraudant a Hisenda, ell, que és el rei d'Espanya! Una vida de rei pagada per tots nosaltres, amants amunt i avall, assassí d'elefants... Tot el que ha fet és immoralitat".
La Pilar apunta la riota i el ridícul internacional que suposa aquest sainet. Assenyala "la imatge que dona Espanya, casposa, reaccionària, que ja va donar quan va haver-hi la sortida del fèretre de Franco del Valle de los Caídos, i que ara torna a donar amb la benvinguda a un rei corrupte, que s'ha rigut dels seus ciutadans, que ha fet una fortuna immensa, que té causes judicials que li perdonen a Espanya, que li han pagat l'exili i que li estan pagant de manera ben grandiosa el retorn". Doncs bé, aquest paio que "torna per fer una regata, perquè el se'n fot de tot" aporta a Espanya una ferum putrefacta que "l'ensorra encara més a Europa". Expressa estar amoïnada pel que diu dels "mecanismes de poder i d'interacció d'un Estat que permeten una imatge tan patètica". I assenyala responsables. Atenció, la llista és llarga. No cal cercar gaire lluny per trobar els primers: "La pròpia Corona, evidentment. Els Borbons han estat històricament grans lladres i grans corruptes. Juan Carlos no fa res més que un homenatge a la família! La Corona permet, la Corona ha callat i sense cap mena de dubtes, la Corona actual alguna cosa ha tingut amb el papa i els beneficis del papa". Felip, calienta que sales.
Rahola reparteix a tort i a dret: "I els partits polítics, i el paper dels partits d'Estat? Donen una imatge d'una servitud a la corrupció del monarca". Posa com a exemples més lamentables "Podemos, rasgándose las vestiduras, "debería estar detenido". Peró si esteu en el govern, esteu en el poder, us ho mengeu amb patates! Si no us heu atrevit ni a plantejar la possibilitat d'un referèndum per la República! Nyam, nyam, nyam pel poder!". Amb onomatopeies i tot. l el PSOE, "el primer que ho permet... avui la Carmen Calvo sortia dient "qué bochorno". Tu, que vas ajudar a preparar el retorn?" Té per a tothom: "Els jutges i tots els mecanismes de control de la corrupció acotant el cap, fent genuflexions i permetent amagar-li totes les misèries. Els mitjans de comunicació, els que aplaudeixen ara i els que han aplaudit durant dècades". Resumint: "És la crònica d'una corrupció generalitzada, un Estat que es basa en amagar, acceptar i convertir en impunes les misèries dels poderosos, començant per un rei posat per un dictador, per un assassí de masses!".
Com remata l'autora? Doncs anant a les xarxes socials i rescatant un dels memes que circulen aquests dies sobre Joan Carles. Un en el que el senyor diu "¿Culpable yo? Vosotros inocentes". Vaja, que "els pringats som nosaltres, els ciutadans". També destaca el que s'està produint i que amenaça amb convertir-se en tsunami (no democràtic, és clar): "I ara vindrà el festival dels cortesans! Avui Pilar Eyre deia això precisament: "I ens deien cortesans a nosaltres, quina vergonya!" Quin fàstic estic vivint amb la vergonya d'aquest país. Espanya no té remei". L'última frase no és de Rahola, però "la recupero perquè és molt significativa: "No hi ha clavegueres de l'Estat. L'Estat és la claveguera". Amén.