La pel·lícula de la setmana no és cap estrena, no. La van enregistrar fa exactament un any a Madrid, i ha estat guardada misteriosament a un calaix fins que, finalment, la tenim a les nostres pantalles. És una d'acció, un thriller, una trama fosca i plena de misteris. Els protagonistes són molt coneguts: l'expresident Jordi Pujol i la seva família, per una banda, i l'Estat espanyol i els seus serveis d'Intel·ligència, per l'altra. L'argument? El robatori d'una furgoneta a punta de pistola en un carrer de Madrid. La furgoneta és el menys important, és clar. El que és rellevant és el seu contingut, i que 4 lladres armats es van dur en un tres i no res: tot el material documental que la Policía espanyola va confiscar a la família Pujol, investigant les seves presumptes conductes corruptes. El títol? "El robo más grande jamás contado".
Pilar Rahola no s'ha perdut aquesta història tan sucosa i reflexiona sobre uns fets absolutament increïbles per moltes raons. Primer pels antecedents: "Els advocats dels Pujol portaven tres anys reclamant que se'ls tornés aquell material, on hi ha fotos de família, informació personal... La policia havia tingut temps de revisar-ho, llegir-ho i incloure-ho al sumari, i podia ser retornat. Però no hi havia manera". Després de moltes reclamacions ho van aconseguir: un jutge donava via lliure a la demanda. I "just quan la furgoneta venia cap a Barcelona, 4 pistolers s'enduen tot el material". Quina casualitat. Vídeo:
Jordi Pujol i Marta Ferrusola / EFE
El 'Paraula de Rahola' que tanca aquesta setmana és d'aquells encara més imprescindibles, perquè posa el dit a la nafra sense miraments. "És evident que és una operació d'Estat de la Intel·ligència espanyola, de la Policia espanyola segons la pròpia família. Què tem l'Estat espanyol del que hi havia en aquells 15 llapis, 8 mòbils, etcètera...? De qui parlen? Quins estaments podrien quedar tocats? Quina institució, la monàrquica, potser?". No tot, però, són preguntes adreçades a Espanya, ni molt menys. Els Pujol també són interpel·lats: "Per què la família Pujol ha trigat un any en dir que hi va haver aquest robatori? Què calla el president Pujol? Qui el tem, i què en tem, per què no parla?". Tothom en silenci menys l'escriptora, és clar.
Felip VI i Joan Carles I de confidències / GTRES
La reflexió final és encara més punyent. Espanya no investigava Jordi Pujol i la seva nissaga per motius de corrupció. Més aviat era l'excusa per malmetre el Procés independentista. "Catalunya és una qüestió de la Intel·ligència espanyola, i no va començar el 2017. Ans el contrari, venia ja del 2014. El llibre de Javier Chicote "El Jefe de los espías" ofereix molta informació sobre això: per exemple, Manglano explica que posen en nòmina del CSID a periodistes rellevants perquè els ajudin a rebre informació, però també a desinformar: "La realitat, l'autenticitat, la fiabilitat i la lògica darrera de les informacions és irrellevant. L'objectiu no ha de ser informar, sinó més aviat desinformar. Crear estats d'opinió sobre els quals actuar després". I hem vist els resultats d'aquesta conxorxa: "Tot el que ha passat amb Catalunya té a veure amb la desinformació".
Apuntin les darreres paraules del vídeo: "Que la família Pujol fa mala olor crec que sembla evident. Que l'operació d'Estat contra ells no té res a veure amb la corrupció, i sí amb desmantellar el Procés català, també".