La Justícia Europea va parlar divendres, i es podia dir més alt però no més clar: l'euroordre contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats i exiliats, està suspesa. No se'ls pot detenir. Punt final. Una resolució amb destinataris inequívocs: el jutge Pablo Llarena, el Tribunal Suprem i l'Estat espanyol. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va cantar-li la canya com mai al magistrat que encapçala la tossuda estratègia i l'obsessió d'empresonar-los com a trofeu de caça major de la causa general contra l'independentisme. "Un clatellot a la cara del senyor Llarena", en paraules de Pilar Rahola, que dedica el seu 'Paraula de Rahola' a l'anàlisi d'aquesta decisió tan contundent.
El jutge Pablo Llarena / ACN
L'escriptora i defensora del dret a l'autodeterminació de Catalunya fa servir les preguntes que l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha adreçat a l'alt tribunal espanyol en conèixer la manifestació de Luxemburg: les fa amb tota la intenció a Llarena per si no ha entés, ha oblidat o ha passat per alt alguna de les coses que li diuen els homòlegs europeus, d'obligat compliment per Madrid: "Ha obeït la Justícia europea i ha suspès la causa contra els meus representats i la suspensió de les ordres de detenció europea dirigides contra els eurodiputats? Ha comunicat a les forces de seguretat així com al sistema d'informació de Schengen i a la Interpol que no poden detenir el president Puigdemont, ni Toni Comín ni Clara Ponsatí si venen a Espanya?". Europa li estava dient que "en virtut del principi de cooperació lleial, les autoritats nacionals han de tenir en compte la suspensió del procés penal". I per això l'advocat reclama còpia de la circular anul·lant les euroordres. La Pilar fa la gran pregunta: "Llarena ha prevaricat? Ha incomplet la llei? Ha emès unes euroordres que no podia emetre i que sabia que no podia emetre? Se li en refot la Justícia Europea?". El pitjor de tot, o el millor, és que ho sabien. Per tot això li diu al "Senyor Llarena: Supensión del proceso penal. En castizo, para que lo entienda".
El president i els consellers a l'exili, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a l'Alguer / EFE
La resolució portarà molta cua, i un procés ple d'optimisme per a l'independentisme. Per què? Perquè "ens porta indefectiblement al retorn dels exiliats catalans". Posar data a aquesta fita és complicat, i Rahola preveu que probablement haurem d'esperar a la resolució final del TJUE. O potser no tant, perquè "és possible que passi abans, ja saben que no poden emetre euroordres". Seran mesos en el que podríem viure coses de primera magnitud com el retorn dels 3 exiliats "que no han pogut trepitjar territori espanyol al seu país, Catalunya, arran de la persecució sistemàtica" des de fa 4 anys. Ho veu inevitable: "Costa imaginar que les coses puguin continuar igual, amb aquesta mena de pax autonòmica si retornen el president legítim i dos consellers".
"Estarem a una passa d'un canvi de paradigma a Catalunya. Preparem-nos doncs", alerta. Perquè si Carles Puigdemont torna "pensa fer efectiva quan pugui la declaració unilateral de independència. És la seva fita, és la seva voluntat". Per tant, tot i que "sembla que ara tot està molt tranquil, apàtic i rendit, tanmateix poden passar coses que demostrin que hi ha molta gent que no està rendida i que té ganes d'avançar en els drets nacionals de Catalunya i el mandat del Primer d'octubre. Venen temps molt interessants".