La nit dels premis Nadal i Josep Pla ha tingut un protagonista inesperat. Manuel Valls no pot amagar el seu ego i, fins i tot quan ningú es fixa en ell, té la necessitat imperiosa de cridar l’atenció i deixar clar que en Manuel és aquí.

manuel valls sergi alcazar

Sergi Alcàzar

Ni dotze hores després de l’espectacle lamentable de l’exprimer ministre francès, a crits contra Marc Artigau pel seu record als presos polítics catalans i els exiliats en guanyar el premi Josep Pla, Valls ha volgut tenir un record per les víctimes de l’atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo: "Jo soc sempre Charlie... més que mai!". Avui fa quatre anys d’aquells fets, que van commocionar les societats francesa i europea.

Pilar Rahola, sempre activa a la xarxa, ha esclatat contra Valls pel paperot d’aquesta nit passada i pel seu tractament desigual a l’hora de valorar qui té dret a expressar-se lliurement i qui no. Ahir l'exprimer ministre francès va pensar que Marc Artigau no hi tenia dret i avui, en canvi, té un record per aquells que van morir defensant la llibertat d'expressió. Però la periodista de Badalona no té mai pèls a la llengua quan es tracta de desmuntar les manipulacions i l’argumentari dels polítics de Ciutadans i ha carregat amb força contra Manuel Valls.

Com la Pilar, un munt de ciutadans han mostrat el seu malestar per les sortides de to del candidat del partit taronja a l’alcaldia de Barcelona: “Feu-vos-ho mirar!”, “llibertat d’expressió!”, “hipòcrita”.

Manuel Valls defensa avui la llibertat d’expressió i ahir la coartava. Més o menys com quan denuncia la xenofòbia de Vox i s’oblida que ell mateix expulsava milers de gitanos de França. De fet, deu ser l’únic que no recorda com va detenir i fer expulsar una nena kosovar mentre estava d’excursió amb l’escola. Quina perla, aquest Valls.