Gabriel Rufián, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats de Madrid, és un polític que mai no passa desapercebut. El seu estil comunicatiu vehement, punyent i agosarat és la seva targeta de visita i el motiu pel qual ha aconseguit una notorietat extraordinària. Un home que deixa una estela de titulars imponents, però que d'un temps ençà sembla haver canviat en el seu argumentari i en l'objectiu de les seves reflexions, discursos i piulades. A la diana del de Santa Coloma de Gramenet trobem sempre a la mateixa persona, al mateix líder: Carles Puigdemont. El president del Govern de Catalunya que, juntament amb la resta de membres d'aquell executiu en el que també hi era ERC, van organitzar l'1-O i van declarar la independència. Tan efímera com històrica, sí, però se la van jugar. Alguns ho han pagat a la presó, d'altres, com en Puigdemont, van decidir continuar la batalla des de l'exili. Doncs bé, Rufián acaba de fer-la de molt grossa titllant el MHP i actual eurodiputat de tarat. Un atac que ha caigut com a una veritable bomba, és clar.
Rufián ha hagut de rectificar, matissar i finalment demanar disculpes públiques per l'insult, després de ser desautoritzat i renyat pel president Aragonès i d'altres membres del seu partit. El problema, però, és que hi ha un gran sector de l'independentisme que n'està tip. Per exemple, l'escriptora Pilar Rahola, qui li dedica un nou vídeo del seu canal 'Paraula de Rahola'. El seu enuig és enorme, la seva decepció, també. I fa una petita relació dels greuges que, gota a gota, han anat vessant el got de la paciència. "Primer va ser allò de les "155 monedes", recorden? Tan insultant... Després, en seu parlamentària va avalar tota l'argumentació conspiranoica de les clavegueres de l'estat en la seva lluita contra el cercle més proper del president Puigdemont, donant per bona l'argumentació de la querella criminal contra Josep Lluís Alay i altres membres. Després se'n va fotre de l'exili dient-li a Jaume Asens "no vagis tant a Waterloo", com si fos la pesta. Com si allò et denigrés o et contaminés, com si fos un objecte de menyspreu. I ara ha fet una passa endavant i directament ha insultat al president Puigdemont dient que era un tarat que va proclamar la independència".
.@gabrielrufian demana disculpes: "M'he equivocat amb unes declaracions molt desafortunades". El portaveu d'@Esquerra_ERC al @Congreso_Es rectifica després que @perearagones l'hagi desautoritzat https://t.co/117GMsYkjN pic.twitter.com/z0AorWbArE
— ACN (@agenciaacn) June 8, 2022
La Pilar és directíssima, potser més que mai. "No hi ha prou amb que el president Aragonès digui que no hi està d'acord, que potser és el fragor del Twitter. Ja en porta moltes, Gabriel Rufián. Totes elles van directament adreçades al menyspreu i a l'insult al president Puigdemont, i per tant d'alguna manera al que va significar el Primer d'octubre. Està fent el paper del bocamoll d'Esquerra Republicana, o potser està fent el paper del bocamoll d'ell mateix, per pròpia voluntat". Considera que el portaveu d'ERC ha d'aclarir si "el que li passa és allò que molt sovint passa a Madrid, et creus que ets l'hòstia i acabes jugant al seu joc i amb la seva retòrica, o si és aquella veu una mica més... diguem-ne, valenta, llançada, que diu en veu alta tot allò que pensen els d'Esquerra Republicana". Sigui com sigui, "l'insult rere insult comença a ser molt greu".
Rahola li parla de tu a tu, perquè coneix la seva trajectòria i el que suposa defensar Catalunya des de Madrid. "No se n'adona de fins a quin punt es denigra a ell mateix amb aquestes posicions. L'única cosa que aconseguirà és que li raspallin una mica l'espatlla els progres espanyols, "muy bien dicho, oye", i avalar la idea d'un president exiliat a Waterloo il·luminat, delirant, surrealista. És molt trist, Gabriel. Va haver una època en la qual semblaves aquella veu valenta i forta, amb coratge, que parlava des de la tribuna de Madrid. La diferència és que alguns dels que vam anar-hi no ens vam enamorar mai del poder de Madrid. Ni de la seducció de l'Estat. I vam mantenir les posicions inequívoques". Assegura que això ja no s'aguanta, i li recorda la dada fonamental de la seva tesi: "Et diré una cosa, Gabriel Rufián, no som tarats. Som lluitadors de la llibertat d'aquest país. Som gent que creiem en la democràcia i en la radicalitat democràtica. I que vam creure en el que vam fer. Vam creure en una gesta única, i això no mereix ni el menyspreu ni l'insult ni que l'embrutem".
La rematada, implacable: "Quina pena. T'estàs tornant en el personatge que representes. Però quant més personatges ets, menys persona".