Pilar Rahola ja no escriu la seva columna a 'La Vanguardia'. Després de 14 anys a la capçalera de Javier Godó, l'han feta fora per no plegar-se a la línia editorial del diari. Així de senzill, i així de clar. La periodista parla obertament al seu 'Paraula de Rahola', després de la notícia explicada per EN Blau a última hora del diumenge. Allà donava pistes per entendre aquesta decisió, però aquest dilluns posa totes les claus sobre la taula. Un vídeo imprescindible que comença recordant com va arribar una "republicana i independentista" de soca-rel a escriure al diari monàrquic i espanyolista més important de Catalunya. Va ser el 2007 de la mà de Pepe Antich, exdirector de 'LV' i al capdavant des de fa anys d'El Nacional.cat: "Em va venir a buscar amb la voluntat d'encaixar. A Catalunya s'estava creant una gran centralitat sobiranista, que desembocaria a l'independentisme. I 'La Vanguardia' d'Antich no volia allunyar-se del que estava passant al país". Era una època decisiva: va viure "l'aventura del diari en català, una gran jugada per a l'idioma", i s'hi va abocar. Després, però, tot es va anar torçant. A mesura que el repte independentista quallava, tot eren dificultats. I amb la sortida d'Antich del diari, encara més. Un bon exemple: "la majoria dels fitxatges amb tarannà independentista ja no hi són: Xavier Antich, Albert Sánchez Piñol, Xavier Sala-i-Martin, Jordi Graupera, Salvador Cardús". Ara li ha tocat a ella, malgrat que era plenament conscient de que això passaria. Explica que n'ha viscut tres crisis importants al llarg d'aquests 14 anys: la darrera, la definitiva, fa uns mesos. "Això ja va ser un comiat", en la que van influir els poders fàctics de l'estat. "Molestaven les meves crítiques a la monarquia, a l'establishment, a la repressió massiva, a Espanya com a concepte i com a marca. I molestava la meva defensa de la independència, una defensa desinhibida". Malgrat tot, es va quedar tot i "la petició de que canviés d'opinió, no ho vaig fer. D'altres ho hauran fet, jo em vaig negar en rodó a fer-ho". Finalment, però, hem de parlar d'aquest desenllaç: una acomiadament "sense cap explicació ni motivació econòmica. Ni tan sols el director ha tingut la valentia de trucar-me". La raó, clara com l'aigua: "Ells i jo sabem que des de fa anys hi ha censura ideològica". I Rahola no està en venda: "sóc el que sóc, una republicana independentista convençuda, disposada a parlar de molts altres temes, però que quan parlo dels que m'afecten i dels meus ideals, sóc indiscutible. No m'he baixat ni m'he malbaratat". La Pilar, serena i orgullosa de la seva feina i els seu tarannà, sentència 'La Vanguardia': "ja no és el diari que em va fitxar amb Pepe Antich. Ha virat i s'ha allunyat de la centralitat que buscaven amb persones com jo. Censura ideològica, sí. Estic fora per això en ple segle XXI. En allò que diuen una democràcia"