Rahola atonyina l'espanyolisme amb la sentència del TC de l'amnistia: "No ens enganyem: ens continuen fotent"

Habemus sentència sobre l'amnistia. Finalment, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat i ha emès veredicte: la llei d’amnistia és constitucional. Poc més d’un any després que entrés en vigor, el TC ha conclòs que la norma de l’oblit penal és compatible amb la Carta Magna i respecta tant la separació de poders com el dret a la igualtat davant la llei. Sentència definitiva, 205 pàgines, després de quatre dies de deliberació i de mesos d’estudi, s’han complert els pronòstics i la majoria progressista del TC s’ha imposat per donar llum verda a la ponència. Amb sis vots a favor i quatre en contra, el TC rebutja el gruix del recurs d’inconstitucionalitat del PP i al·lega que la llei respon a una finalitat “legítima, explícita i raonable”. A més, s’ha afegit que l’amnistia no vulnera el dret europeu sobre terrorisme i euroordres. Una sentència que, evidentment, ha estat analitzada per Pilar Rahola al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, d'aquest dijous 26 de juny.

L'escriptora considera, així de primeres, que "els efectes positius, la bondat de la llei d'amnistia, és més que evident. Estem parlant d'una quantitat important de catalans que se'n podran beneficiar i sortir-se'n així del calvari terrorífic que ha significat la persecució judicial". Una persecució, recorda, "fruit de la repressió ideològica en contra d'uns catalans que intentaven exercir un dret democràtic. Estem parlant de vides que han patit molt, de futurs que s'han alterat, de patrimonis personals. Estem parlant, per tant, de la vida de molta gent que, òbviament, ara quedarà beneficiada". I encara cal tenir en compte que queda recorregut judicial, "perquè queden persones fora, com bé sabem. O encarcerats", i posa damunt la taula un nom de qui és "probablement la persona més emblemàtica, que és el president Puigdemont, que encara és un recorregut que encara durarà uns mesos".

Rahola recorda que encara "tenim pendent l'empara que presentarà, el recurs d'empara que presentarà l'advocat Boye, i, òbviament, la petició d'aixecament d'ordre d'atenció. Queda tot el tema del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, queda el tema de la malversació, queden mesos". Vaticina que "probablement ens n'anirem en aquest procés, que ja és un procés finalista, cap a finals d'any". I tot i així, "encara és incert". Per què? Rahola considera que "en principi hem de creure, hem de poder creure que podrem veure a tots els que ens falten i que estan a l'exili, ja finalment a casa". En principi. Perquè "aquest és un recorregut, que primer, és finalista, queden uns mesos i encara és incert". Però hi ha una banda de tot el tema de l'amnistia que ja és més política, que Rahola també considera necessari posar damunt la taula.

Quina?: "La utilització perversa que han fet tots els sectors de l'espanyolisme, i no salvo a ningú". D'una banda tenim el PP i Vox, "que surt la veu més fosca del monstre, és aquesta Espanya tancada, agressiva, que sempre ens ha menyspreat, que sempre ens ha volgut destruir, i que ara té una doble cara: un PP radicalitzat i un Vox obertament d'extrema dreta amb un plantejament colonialista d'Espanya. I per tant no hi tenim aquí cabuda". Òbviament, apunta, "aquesta és la gent que ha parlat amb el verb més gruixut en contra de l'amnistia i a més utilitza la seva guerra amb Sánchez".

Després, però, "tenim els 'patriotes', patriotes socialistes, encapçalats per Felipe González, 'El Gran Mamut', que desperta del seu somni, somni de riquesa, només per poder fustigar els catalans una vegada més. Els que ja fa molts anys, fa moltes dècades, ja dèiem que Felipe González no era un amic, ens veiem ratificats desgraciadament al llarg del temps. El fet és que Felipe González ha representat aquest socialisme jacobí contrari als drets catalans, ultranacionalista i que sempre ens va fotre quan va governar". No oblidem que algunes de les lleis més centralitzadores "no es van fer en època del PP, sinó en època del PSOE, recordem-ho això".

Rahola no se n'oblida que després "hi ha el PSOE, 'el bo', el que és 'amic nostre', el Salvador Illa, en Pedro Sánchez... Aquest és el que m'ha semblat, tal vegada més cínic, no diria que pitjor, perquè tots són dolents, però el més cínic, perquè estem parlant d'un Salvador Illa que fa dos dies, dos dies, que tenim memòria president", li diu, "fa dos dies estava en contra de l'amnistia, i parlava en contra i treballava dins del seu partit en contra de l'amnistia, i ara surt per les televisions dient: 'Oh, arriba la pau, arriba la concòrdia, sort en tenim de la llei d'amnistia'... El cinisme arriba a cotes... Què pensen? Que no tenim memòria?", es pregunta. "Però si vostè va treballar en contra dels nostres drets, si demanava un 155 encara més salvatge des del primer minut i després va estar en contra de l'amnistia, però ara surt com a pacificador. I Pedro Sánchez: '¡Oh, esto refuerza la unidad de España!'".

"Gràcies", els hi diu de manera irònica. "Ens foten per intentar mantenir els nostres drets catalans i quan després d'una repressió brutal ens amnistien, que és un dret democràtic, ens diuen que això serveix per fotre la causa catalana i per fotre els nostres drets. És el súmmum del cinisme i la perversió ideològica. Pedro Sánchez estava en contra de l'amnistia, radicalment". Rahola es pregunta "per què després l'ha tirat endavant i l'ha aprovada? Perquè és bo? Perquè va canviar ideològicament?", i ella mateixa respon que "No... Perquè volia el poder. Recordem que aquesta llei no ha sorgit de la bondat socialista ni dels seus plantejaments ideològics. Aquesta llei ha sortit perquè vostè, Pedro Sánchez, volia el poder. I va ser un pacte d'investidura. I sense aquest pacte vostè no era president, no seria ara president". Per tant, té clar Rahola, "estem parlant d'utilitarisme, estem parlant d'oportunisme i estem parlant d'una manca absoluta diguem-ne, de coherència. No té res a veure, vostè ni creia en l'amnistia dels diputats catalans i dels líders catalans, de fet no ha volgut ni fer-se una foto amb el president Puigdemont, ni tampoc no hi creia l'Illa, que aquest ja és gairebé una broma".

Rahola els deixa clar que "volien el poder, Illa volia la presidència, Pedro Sánchez volia la presidència i nyam, nyam, nyam... s'ho han menjat. I ara utilitzen per reforçar la unitat d'Espanya. Entre la boca grossa dels PPs i els Vox, la boca rància, antiga, dels Felipe González, i la boca 'simpàtica' dels Illas i els Pedro Sánchez, tots ens volen fotre. De moment tenim l'amnistia d'una part important dels catalans, celebrem això, però que no ens enganyem, ens continuen fotent la nostra causa i els nostres drets i utilitzen camins perversos des dels gruixuts, els de la trinxera, fins als de l'esqueneta, ens donen el copet a l'esquena, però ens continuen fotent. No, senyor Sánchez, l'amnistia no és per reforçar la unitat d'Espanya, és per esmenar una vergonya repressiva. La causa catalana continua viva, potser està ferida, però retornarà. Visca Catalunya lliure".