Rahola contra el Pacte per la Llengua: "Pacte per les engrunes, el català reduït a llengua regional“

Després de tres anys de treballs, al pati de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) partits i entitats han rubricat el document  Pacte Nacional per la Llengua, que neix amb el suport de només tres dels vuit grups del Parlament: PSC: ERC i Comuns. Ni Junts ni la CUP l’han signat. Per què. Hi posa llum la periodista, analista i militant defensora de la llengua des de fa dècades, Pilar Rahola, al seu canal de Youtube. Vídeo:

Youtube

"Deia Ovidi Montllor en una mítica cançó Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. I, tanmateix, anys després, i després de la gran èpica del primer d'octubre del 2017, després de la repressió, de la ferida, de l'esquerda, ara estem en una situació en què no és que no demanem el pa sencer, és que acceptem les restes de les molles, revellides, resseques. Ens hem convertit en un poble servent, posat de genolls, que acotem el cap i diem què ens dona, amo, què ens donen? Perquè és com estem exactament, amb una actitud de servitud profunda. El Pacte Nacional per la Llengua que han mostrat, amb poca èpica òbviament, el president Salvador Illa, un senyor que no sap ni dir bé els topònims catalans, que ha mostrat un menyspreu permanent i profund pels símbols i els drets nacionals de Catalunya, que era el senyor que reclamava un 155 encara més dur i que menysté el nostre idioma, aquest presideix un pacte nacional, presenta un pacte nacional per la llengua. On hi ha què?

"Aquest pacte no revisa ni està en contra de la destrucció de la inversió lingüística que s'ha fet des dels jutjats, no garanteix al català els reptes i tenir els instruments perquè el català pugui lluitar pels reptes del segle XXI, les grans migracions internacionals, les plataformes, les xarxes socials... No tenim res. Aquest és un pacte de molles revellides, de molles resseques. Som el poble que van intentar tenir el pa sencer i que ara estem de genolls obrint la boca a veure si ens donen alguna engruna. Aquest és un pacte nacional d'engrunes. Lamento profundament que persones que respecto, entitats com Òmnium i com Jordi Pujol hagin cregut que formava part de la realpolítik, del possibilisme, anar a aquest pacte. Lamento profundament que hagin format part del que, des del meu punt de vista, és una gran broma, una gran estafa. Novament, com tantes vegades. El català està en una situació molt greu. Podem ser la darrera generació que el parli amb normalitat. Amb 1.000 anys d'història, després de 300 anys en els quals cada generació de catalans s'ha aixecat cada matí i ha lluitat per preservar l'idioma. I ara, en el segle XXI, el tenim en els dits i se'ns està desfilant. I ara fem un pacte que ens donaran 4 euros, ajudarem per aquí, ajudarem per allà... No, no, perdona, el que ens calen són instruments, instruments reals. Però estem en un Estat depredador, governat amb el partit del senyor Illa i amb la mentalitat del senyor Illa. On l'únic idioma possible és el castellà, l'espanyol".

"Un Estat depredador que ho ha fet tot durant 300 anys per destruir el nostre idioma i que està a punt d'aconseguir-ho. Entrarem en un pacte per fer veure que no passa res? Li donem la maneta? Bon dia, senyor Illa, com bones persones disciplinades, derrotades i amb el cap acotat acceptem les seves engrunes, les seves molletes, sabent que no servirà per a res. Sabent que aquesta no és la manera de salvar el nostre idioma. Quina sensació de derrota tan profunda. Però no de derrota perquè l'Estat ens ha destruït amb la repressió política, amb l'exili, amb els judicis. De derrota perquè el nostre propi poble, la nostra pròpia gent ha decidit que aquesta és la realitat i que l'ha d'acceptar. Tornem no al possibilisme de les èpoques més possibles de la Convergència. No, estem per sota. Hem baixat tant el nivell que fins i tot estem per sota del que va significar en el seu moment el peix al cove de Jordi Pujol. Això no és peix al cove, això és l'engruna, això és l'engruna revellida i resseca. Érem un poble que volíem els instruments, no volíem el pa sencer, volíem el forn, volíem les eines per fer el pa. I ara ens donaran les restes mentre ens destrueixen completament tota la fornada. El català està en perill. Aquest pacte nacional és una vergonya. No és que l'ajudi a que no estiguin per ell, és que rebla el perill, el posa on l'havia de posar. Una llengua regional que rep uns dinerets perquè està fotudeta, està malalt. Llavors, aquests grans patriarques, aquesta gent paternalista com els Illes, que tenen un projecte espanyol que és la destrucció de la nació catalana, ens diuen, no us amoïneu, que us ajudarem una miqueta, doneu-me la maneta. Que trist, que trist que el país que volia el forn, les eines, la fornada sencera, accepti les engrunes més revellides. Quina derrota, quina sensació de derrota". Paraula de Rahola.