L'obsessió d'Espanya contra Catalunya té un lema indiscutible: leña al mono. La llista d'humiliacions de l'Estat és tan impúdica com interminable. Cada dia es treuen de la màniga una nova forma de fer-nos sentir com la porqueria més insignificant del seu univers rojigualdo. Mai no tenen prou, cal castigar-nos per díscols, per voler marxar, per no combregar amb ells i plantejar-nos un futur sense manilles ni mordasses. Una estratègia que compra el 110% de l'espanyolisme, sigui pepero, voxer, ciudadaner o socialista, tots ells cosins germans quan del que es tracta és de fer la vida impossible a l'enemic. Sí, l'enemic. Ho som. I no s'enganyin: no parlem només dels independentistes, ni tan sols dels catalanistes. Potser els unionistes més convençuts encara no s'han adonat de què va la història, però preneu nota: també us detesten a vosaltres. També sou els estafats.
✍️ L'editorial de @joseantich sobre el tracte del govern Sánchez a Catalunya https://t.co/0gBgto0gL8 pic.twitter.com/DnvDPMHNM3
— ElNacional.cat (@elnacionalcat) June 1, 2022
Només d'aquesta manera es pot entendre l'escàndol al que Pilar Rahola dedica un nou vídeo al canal 'Paraula de Rahola'. Una lectura crua i implacable, però necessària i acurada alhora, que explica el greuge comparatiu "brutal i salvatge pel que fa a l'execució de les infraestructures que s'havien de fer a Catalunya". Els números son gairebé pornogràfics, una aberració i un disbarat matemàtic: mentre que a casa nostra només s'ha executat un 36% del pressupost previst, a Madrid la cosa es dispara fins a l'infinit: un 184%. Sí, han llegit bé, no hi ha cap errada tipogràfica ni de comprensió: 184%. "Com és pot executar un 184%? Ah, calla. Fent el 100% i afegint-hi el doble. Un insult als nostres drets i a la nostra identitat", sens dubte. O dit d'una altra manera: "Segons les dades de Foment del Treball, una entitat gens independentista ni catalanista (aquesta és l'entitat que porta el rei cada dos dies), hem acumulat un greuge en els darrers 12 anys de 36.000 milions d'euros! Que ens deuen, que no han executat! No el que ens caldria, no, que no han executat! Així tenim Rodalies, per exemple".
Quina resposta ens dona el govern central per intentar colar-nos aquesta garrotada? Doncs com assenyala la Pilar, en paraules de la portaveu de Moncloa Isabel Díaz García, "no, és que amb la pandèmia ens hem distret". És a dir, que "a sobre ens prenen ja no de mesells, sinó d'imbècils". Un comportament que li fa afirmar sense cap mirament que "el règim del 78, el reino de España, està fent amb Catalunya el mateix que va fer el règim de Franco: va guanyar la guerra, però després va estar dècades caçant i perseguint a tots els opositors perquè volia recordar que apart de vèncer, calia també revenjar-se". I posa com a element multiplicador d'aquest odi el que va passar a partir de l'1-O: aleshores van passar de "tractar-nos com a una colònia a fer-ho com a una colònia vençuda a la que cal castigar".
Revenja. Aquesta és la paraula clau de tot plegat. I no ho fan pas d'amagats, "que es noti que manen ells i que nosaltres no podem fer res". Per això els empresonaments, l'exili, la persecució del profranquista Tribunal de Comptes, la judicialització de la causa catalana, l'atropellament lingüístic o l'estafa que practiquen amb aquells que donen suport des de l'independentisme català al govern Sánchez. "Els hi és absolutament igual!!". Com a mostra més eloqüent, la reunió que el president Aragonès ha demanat al seu homòleg espanyol en assabentar-se que l'han espiat amb Pegasus. La resposta de Madrid? El silenci. "Fa 1 mes de la petició i no li respon ningú! Tururú pa amb oli, president Aragonès", remata. Espanya està en guerra contra Catalunya, "contra els nostres interessos econòmics, els nostres drets fonamentals, els nostres drets civils i nacionals, la nostra llengua, la nostra identitat!". I des d'aquí la resposta no li convenç pas: "Tuits. Declaracions, "uy, uy, uy, que me enfado".
Amb aquest panorama desolador, que ningú s'estranyi si ens tracten com a una colònia "vençuda i anorreada i totalment humiliada. Si som nosaltres els que ens deixem humiliar! Si som nosaltres els que han decidit estar vençuts!" Cal "començar a tornar a entendre que només amb la revolta ciutadana i democràtica ens començaran a fer una mica de cas". El missatge de l'Estat és, segons Pilar Rahola, diàfan: "Ens ha dit dues coses: una, que té el poder i no té manies en reprimir-nos. I dues: que ara estem quiets i callats. I per això ens estomaquen".