L'escenari polític i lingüístic segueix de sacsejada en sacsejada. El trágala d'Espanya i dels seus tribunals de Justícia contra el model de l'escola catalana, imposant un 25% d'hores en castellà, és l'origen d'un veritable desgavell que l'escriptora Pilar Rahola no es cansarà de denunciar, rebatre i assenyalar els seus culpables. També d'exigir responsabilitats i fins i tot reclamar una acció contundent, inequívoca, ferma i única dels partits que governen el país, així com aquells que defensen el sobiranisme i el catalanisme. Una situació que no s'ha produït fins que JuntsXCatalunya ha dit prou: abandonen el "consens" d'ERC, PSC i Comuns i el projecte de reforma de la Llei del Català, una iniciativa per adequar la sentència judicial, acatar-la i dignificar-la, malgrat l'atropellament que suposa per al país, la seva llengua i la seva cultura.
Rahola torna a la càrrega en un nou vídeo de 'Paraula de Rahola'. Sempre clara i contundent en els seus postulats, insisteix: "La catàstrofe és la sentència del Tribunal de Justícia que intenta imposar per força, sense cap respecte democràtic, el 25% de castellà a l'escola catalana. Però el desastre és també tot el que s'ha fet fins ara, perquè els partits independentistes, sobiranistes i catalanistes no han fet la feina com Deu mana". De qui i de què en parla? Del PSC, per exemple, que "ha traït el pacte i ha permès tirar endavant resolucions que van en contra del decret de la Generalitat. La Llei Celáa és la base del que ha passat, perquè a més a més no va trencar amb la Llei Wert, i per tant ha permès aquesta persecució del català a l'escola". O dels Comuns que "estan al govern espanyol i s'ho han menjat amb patates". També d'Esquerra Republicana perquè "no va fer els deures en el seu moment". Tots tres partits ara van de la mà per reformar la Llei, i alguns s'han sorprès perquè Junts es baixi del cavall. "Si la sentència del TSJC és una barbaritat, intentar fer una Llei que s'adeqüés a una barbaritat era una segona barbaritat"
La Pilar no amaga la seva satisfacció: "Aplaudeixo la decisió de sortir d'aquesta falsa unitat, d'aquest fals consens, per part de JXCat, que no vol mantenir la idea d'una Llei de Protecció del Català a l'Escola que implica acceptar una sentència absolutament aberrant, que d'una manera o l'altra ha de ser tombada". I paradoxes de la vida: observa perplexa la perplexitat del soci de Govern republicà, que a través d'Oriol Junqueras ha dit que estan trencant la unitat. "Hi ha qui s'ha posat molt nerviós", diu. Aprofita per posar els Comuns de Jessica Albiach en el seu lloc: "Els Comuns s'apunten a tot, dient que això demostrava que no eren gent confiable i que per tant no podien ser gent de Govern. En fi. El que pugui dir Comuns que es menja tots els gripaus en l'Estat, incloent l'escàndol d'espionatge massiu (espionatge que es fa perquè som independentistes, eh?, els drets a la intimitat estan per sota de la unitat d'Espanya), és una autèntica broma". Ara bé, d'Esquerra n'esperava més. I fa la pregunta més oportuna: "De quin consens parlen? Un consens que deixava fora la CUP, que deixa fora la sensibilitat de JuntsXCat, i que deixa fora la Plataforma per la Llengua, quin consens és? Consensuar-se amb Comuns i socialistes és més un consens espanyolista que una altra cosa!"
L'anàlisi de la situació és brillant, malgrat que punyent: "Som un país tan de genolls que ja acceptem la barbaritat de determinades sentències que intenten destruir un model d'escola i fer una llei que ho blanquegi?" La reforma tindria sentit si "si aturava la imposició del Tribunal Superior de Justícia. Però el TSJC s'ha enfotut de tots, i ha dit que ara mateix s'ha d'imposar i que ho pensa controlar. Perquè regalar-li una llei que encara ho embolcalli?". Tot plegat, "un escàndol, una vergonya". I reitera: "Celebro que aquest consens que anava en contra del català a l'escola hagi saltat pels aires". La pilota és a la teulada d'ERC, que ha de "trobar la manera de sortir d'aquest atzucac. No pot ser que governi amb JuntsXCat i en un tema tan fonamental no hagi consens. O és que ERC prefereix el consens amb En Comú Podem o els PSOE, que no pas amb el seu propi aliat?". En quant a Junts, "ha de treballar per a una alternativa o per a una estratègia. Perquè mentrestant la realitat és que a les escoles ni 25% de castellà ni punyetes: 25, 30, 40 i fins i tot a molts llocs 50 i més. S'ha de trobar la manera de vehicular una llei pròpia que fos digna, i alhora activar la inspecció perquè als centres escolars hi hagi immersió lingüística real i no fictícia".
La rematada final, de les que fan 'pupa': "Consens? Sí, però que no siguin fakes com les taules de diàleg. Que refacin el consens, que retrobin les aliances, i que deixin de jugar amb el català, que ja el tenim prou malmès".