Pilar Rahola ha estat sempre directa i transparent. I al llarg dels darrers anys de lluita, avenços i fites històriques de la causa catalana i el seu dret a l'autodeterminació ha expressat amb exactitud el sentir de gran part del moviment ciutadà que hi ha al darrera. L'entusiasme, la defensa aferrissada, la denúncia, l'esperança... Ha passat el temps, ha canviat el panorama, però l'escriptora contínua fidel als seus principis: aquells que la lliguen amb l'objectiu de la independència de Catalunya i a plasmar en les seves intervencions el seu estat d'ànim. La mala notícia és que l'optimisme ha quedat malmès per determinades decisions dels partits que representen els milions de persones que el Primer d'octubre de 2017 es van situar darrera de l'estelada. "Vull expressar la meva perplexitat, desencís i desànim. Estem vivint un moment trist en la lluita de la Història de Catalunya", diu per començar un 'Paraula de Rahola' colpidor.
Catalunya és un poble acostumat a lluitar, a perdre i a tornar a aixecar-se. "Hem passat per molts moments terribles, repressions brutals. Tenim la pell feta a aguantar els embats ferotges de l'Estat". El que no pot assimilar, però, és "l'autorendició. Abans d'estar vençuts, aixecar les mans i rendir-nos". Un gest que deriva del "tema pressupostari a Espanya. És molt difícil d'entendre que un poble passi de protagonitzar una gesta extraordinària com la del Primer d'octubre a que 4 anys després ens estiguem arrossegant per les engrunes que ens donen com si fóssim personatges menyspreats, que només mereixen el poquet bocinet de pa que l'amo t'atorga". Rahola és dura, però parla carregada de raons. "Com deia en Valtònyc, hem passat de lluitar per la independència a fer-ho per una miqueta de català a Netflix".
Pedro Sánchez feliç en aprovar els pressupostos de l'Estat / EFE
La Pilar es pregunta "què li ha passat a aquest poble, a aquests partits, a aquests líders?". Que aquells que tenen l'agenda política catalana s'han rendit, i "ara estem vivint la pax autonòmica. I com bé sabien els romans, si estava basada en una repressió sistèmica era la pau dels cementiris. El que estem vivint ara". Considera que no hi ha estratègia, que alguns líders han fet marxa enrere. I Espanya ho aprofita: "Se'n riuen de nosaltres. Se'ns pixen a la cara". No li serveixen enrabiades i amenaces com les de "pues a lo mejor no votamos los presupuestos! Cuidadito, ¿eh?". No, perquè l'enemic sap que ens ha fet mal, i "van rient i rient i rient cada vegada més satisfets. Ens han posat la corda al coll i ens van escanyant".
La decepció de Pilar Rahola / Youtube
Malgrat la seva decepció profunda per oferir aquesta imatge de submissió i de bons minyons, Rahola no defalleix. Està tocada, "som a un sot", però sap que el poble "continua alçat, i hi ha líders polítics que volen mantenir-se alçats". Per això "estic convençuda que ens tornarem a aixecar. Som un país de molta història amb la resistència".