La famosa llei del "sí és sí" ha revolucionat una mica més el sempre convuls panorama polític de l'Estat espanyol. Les presses de l'executiu, especialment de la ministra d'Igualtat Irene Montero, per tirar endavant la norma, ha provocat un efecte advers indesitjable i penós: agressors sexuals que es beneficien dels forats de la normativa i veuen reduïdes les seves condemnes. Fins i tot alguns han sortit de la presó. Tristíssim. Pilar Rahola ja va analitzar aquesta paradoxa negligent al seu canal de Youtube, 'Paraula de Rahola'. El xup-xup encara hi és, i l'escriptora hi torna, ara a partir d'una troballa que l'ha indignat perquè fa exactament el mateix que l'esmentada llei: va en contra de la lluita feminista, de la igualtat i del sentit comú: el cartell d'una campanya antimasclista d'un ajuntament català.
Rahola fa un preàmbul que cal escoltar: "Diu la dita popular que de bones intencions l'infern n'està ple. La llei del "sí és sí" de la ministra Irene Montero va néixer sense cap mena de dubte amb molt bona intenció, que els abusos sexuals s'equiparessin als delictes d'agressió sexual i que tot fos agressió, i per tant que no hi haguessin ambivalències ni estranyes sentències interpretant ves a saber què, com va passar en el cas de la Manada. Però ho ha fet tan malament, va tramitar-ho tan malament, volia posar-se tan de pressa la medalla de la feminista plus ultra number one, que va deixar la llei amb uns forats foscos. Diran: no són molts. Són els que són. Darrera de cada agressor hi ha víctimes que veuen com surten al carrer. És inacceptable des de qualsevol punt de vista. Podien haver-hi molt bones intencions, però ha acabat a l'infern de les víctimes".
Si ens pensem que aquesta sitaució és una raresa en l'àmbit de la defensa dels drets de les dones, anem errats. La Pilar incideix en el tema: "Molt sovint la lluita contra la violència de gènere acaba revertint en un tipus d'estil de formats i de relats que són molt agressius respecte l'altre gran col·lectiu de la humanitat que són els homes. Crec sincerament que no és la manera. Sóc feminista des de que tinc ús de raó, he lluitat a favor dels drets de les dones tant a Occident com arreu del món. Però en canvi sempre he cregut que la manera de lluitar contra la violència, el patriarcat, el masclisme i la misogínia, no passava per la criminalització dels homes com a col·lectiu global. Només de les pràctiques malvades que exercien una violència de gènere". Aquí arriba el famós cartell del que parlàvem: el publicat per "l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya" amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista el passat 25-N. Aquest en concret.
Rahola ho explica amb detall: "Es veu un home i diu "mira't bé", aquí té un ram i aquí té un ganivet. Mira't bé. És una de les campanyes més lletges, agressives i forassenyades que es podien imaginar en defensa de les dones. Cal que per defensar les dones criminalitzem tots els homes? Cal que darrera d'un home que porta un ram de flors hi hem de veure un punyal, un ganivet? L'amic que m'ho ha ensenyat em diu "això m'ofèn". I estic parlant d'un amic que ha lluitat sempre en contra de la violència de gènere. Campanyes d'aquesta naturalesa també són de bones intencions però acaben a l'infern d'una demonització col·lectiva". Aquest discurs és mel per als ultres: "Cal fer-lo amb molta intel·ligència. Així només s'alimenta el discurs de VOX que diuen "veus, veus, és que van en contra dels homes!". Aquesta ha de ser una lluita a favor de la democràcia, de la igualtat, d'una societat més feliç. Amb el canvi de paradigma del paper de la dona es canvia també el de l'home. Anem junts en aquesta lluita. Però campanyes com aquestes fan que mirem amb desconfiança, amb malvolença, convertim els homes en sospitosos".
La Pilar sentencia la iniciativa: "Em nego com a feminista a convertir un home en sospitós. Em nego a que perquè es vulgui canviar una llei, es corri de pressa per interessos de partit i acabi havent agressors al carrer. Per tant senyora Irene Montero, Ajuntament de Vilafranca, Generalitat de Catalunya que vas donar també el vistiplau, Diputació: facin el favor de mirar-s'ho una mica. No anem amb bon camí si els assenyalem a tots, si els convertim en sospitosos habituals només perquè tenen penis, de la mateixa manera que nosaltres tampoc hem de ser criminalitzades perquè tenim pits. Ja n'hi ha prou. Així, no. Això no es feminisme que defensi, això és feminisme que ataca. Va en contra de les dones".