El govern espanyol l'ha espifiada amb una de les lleis més emblemàtiques del seu mandat. La coneguda com la del "sí és sí", i que intentava castigar i eradicar els abusos i agressions sexuals. Una mesura estrella del Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero, la més rellevant. I de rellevància n'està tenint, sens dubtes. Però no pas per la seva efectivitat. Més aviat per tot el contrari: s'ha convertit en un boomerang que impacta contra el legislador, però sobretot i de manera molt trista, contra l'element més feble i sensible d'aquesta xacra: les víctimes. En comptes de protegir-les, el que ha acabat fent és donar ales als seus botxins.
Pilar Rahola, que ha tornat fa pocs dies de l'Argentina, s'ha trobat amb aquesta situació kafkiana sobre la taula. La repassada de l'escriptora és implacable, i la plasma en un nou vídeo del 'Paraula de Rahola' al seu canal de Youtube. "Com és possible que una llei pensada per afavorir i protegir a les víctimes, i que per tant parteix de les bones intencions, de la mirada correcta, acabi convertint-se en un instrument que ajuda a molts dels seus agressors? Perquè els hi dona beneficis carceraris, perquè redueix penes... Per tant, allò que va néixer per protegir-les les deixa més desprotegides". Aquesta és l'enorme contradicció d'una llei que tenia esvalotats els rivals polítics de PSOE i Podem durant el seu debat i tramitació, i que ha acabat servint-los per fer una festa grossa, per ridiculitzar-los, per fer més gran la ferida de les agredides. Les presses, la precipitació i les ganes de tirar endavant el seu programa han jugat en contra.
Rahola: "Unificar el concepte i deixar clar que qualsevol tipus d'abús és una agressió sexual, i que una violació és una violació i no pot ser una altra cosa, és d'entrada una cosa bona que calia fer i que calia fer bé. Quin és el problema, però? La precipitació, els interessos polítics, la híper ideologització... Irene Montero tenia pressa. Volia tirar endavant un projecte de llei feminista, perquè a més a més s'havia compromès electoralment, i per tant havia de marcar posició, no fos cas que Podem semblés una crossa, i ho volia fer de pressa i corrent abans de la manifestació del Dia de la Dona". Una praxis penosa, aquesta. Ningú al volant. I no, no va ser perquè Montero i el seu equip no rebessin alertes al respecte. Però van mirar cap a una altra banda, ignorant les evidències. Tot pel programa. Peti qui peti. I els que han petat, finalment, han estat ells.
Aquests avisos del Ministeri de Justícia, "s'espanta i diu "això és un nyap monumental", pot haver conseqüències dolentes, pot haver víctimes col·laterals", o del Consell General del Poder Judicial, van ser obviats. D'acord, els estaments judicials espanyols, especialment a la seva cúpula, no ofereixen gaires garanties. Però hi havia una diferència substancial: "Aquesta vegada era un terme estrictament jurídic, no semblava que hi havia ideologia. I no se'n va fer cas! Fins i tot Pablo Iglesias va dir que això era fruit d'una mentalitat masclista. I apa, endavant! Com que Podem tenia pressa, els jutges eren tots dolents i no calia escoltar-los, el Ministeri de Justícia tampoc perquè patia "machismo ambiental", i Pedro Sánchez no volia soroll amb el seu aliat, es va tirar endavant un projecte que estava mal forjat, que calia replantejar, repensar i fer de manera molt més ajustada". Les conseqüències, devastadores. Horripilants.
Derivades com que "hi ha hagut diversos agressors que no només s'han beneficiat, si no que directament han pogut sortir de la presó". La Pilar, com li pot passar a moltes persones, coneix casos d'agressions sexuals. I les víctimes es troben ara revivint aquest malson: "Gent que ha aconseguit remuntar psicològicament, amb molta duresa i molta ajuda familiar i no cal dir psicològica, i que en veure que començaven a sortir agressors s'ha tornat a enfonsar. Estem parlant de les víctimes. De l'element més vulnerable i sensible que havia de protegir aquesta llei. Si hi havia zones fosques calia repensar-la: Senyora Montero, una mica de calma! Senyor Sánchez, una mica de responsabilitat! No calia córrer! Calia fer-ho molt bé. Perquè un sol agressor que anava al carrer pel benefici d'una llei mal feta ja era una punyetera vergonya. Una irresponsabilitat, un nyap inacceptable".
Rahola: menys "pancarta i consigna. Es tractava de fer-ho bé perquè les víctimes mai no tornessin a patir el calvari de veure el seu agressor a sobre amb beneficis. La llei del "sí és sí" era bona en la intenció. Ha estat pèssima en la perpetració, i terrible en la seva execució. Malament senyora Montero. Quan una és ministra ha de fer les coses amb responsabilitat i seriositat".