El prestigi periodístic s'ha de guanyar, sí, però sobretot l'has de defensar cada dia. Està molt bé penjar-se la medalleta de ser el mitjà més rigorós, fiable i objectiu, però només té valor si l'exercici més elemental de la professió, contrastar informacions i fonts, es duu a terme de forma escrupolosa i sense maniobres estranyes per sota de la taula. Carregar-te la credibilitat aconseguida durant dècades i reflectida en premis tan importants com els Pulitzer és un joc de nens. És fràgil com a una figureta del vidre més fi i treballat de Bohèmia, i evidentment no ha suportat la baixesa de l'article del New York Times sobre la trama russa de l'independentisme català. Un escàndol al que Pilar Rahola dedica un vídeo imprescindible per entendre què ha passat i, sobretot, qui ha estat implicat en aquesta història.
L'article basat en fake news del NYT sobre la trama russa de l'independentisme català / New York Times
El text del 3 de setembre titulat "Una parella d'espies del Kremlin, una sospitosa missió a Moscou i agitació a Catalunya" afirmava categòricament que el president Puigdemont, el seu entorn i Josep Lluís Alay havien establert contactes amb la intel·ligència russa per tal que ajudessin en el procés independentista i a desestabilitzar Europa. Una informació molt potent sobre el paper, és clar. Parlant de papers, aquesta teoria es fonamentava en un suposat informe de 10 pàgines dels Serveis d'Intel·ligència Europeus confirmat per dos funcionaris espanyols. Un informe inexistent, fals i inventat per algú amb intencions typical Spanish: mentir i difamar el moviment independentista de Catalunya.
El president a l'exili i eurodiputat Carles Puigdemont / EFE
Un extrem, aquest, confirmat per Josep Borrell, Alt representant de la Política Exterior de la UE i declarat antiindepe socialista, a preguntes de Puigdemont, Ponsatí i Comín: "El centre d'Intel·ligència de la Unió Europea no és l'autor de l'informe ni sap qui en va ser l'autor ni en té cap responsabilitat". Malgrat aquesta rotunditat, Rahola recorda que "el Parlament Europeu va aprovar una moció del Partit Socialista instant a investigar les relacions del Kremlin amb l'independentisme català. Moció que va ser aprovada, malgrat que, oh sorpresa, cap dels socialistes alemanys hi va votar a favor. Tenien potser informació?". L'escriptora llança aquesta pregunta a l'aire: "Això va sorgir de la maquinària de fake news del Centre Nacional d'Intel·ligència, o del Ministeri d'Exteriors?"
Josep Borrell / EFE
Aquest episodi fa que la Pilar passi llista i assenyali a TOTS, en majúscules, els còmplices de la difusió d'una bola com a una casa de pagès. No en deixa cap. El primer, el diari nord-americà: "On és el prestigi del New York Times, gran referent del periodisme internacional? Es dedica a publicar fake news basades en informes falsos per fer agitació política contra el moviment independentista català? No investiga? O va acceptar formar part d'una conxorxa espanyola? Respondrà, farà una rectificació? Demanarà disculpes per difamar els líders catalans, o pensa callar?". La premsa espanyola tampoc s'escapoleix de la seva responsabilitat, incloent-hi la catalana. "Desmentireu o tot quedarà en lletra petita i menuda?". Ara bé, la crítica més punyent l'adreça als representants i partits polítics que han intentat treure'n rèdits: "Els que van construir paròdies com Carrizosa, estan ara callats? I pitjor encara: el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i alguns dels seus que van donar-ho per bo: també es disculparan? O com que tot val no cal disculpar-se de res?".
La frase final és lapidària. "Com que la paciència és infinita, aquí estem esperant".