El seu nom era sinònim de caos, d'excessos, addiccions, de bestieses. També de música. Pete Doherty va ser, durant una dècada, un dels cantants i personatges més polèmics del panorama internacional. L'exparella de Kate Moss va esclatar amb The Libertines, una banda de rock britànic cridada a menjar-se el món. La realitat, però, és que el món se'l va empassar a ell. Ja no el reconeix ni la mare que el va matricular, però això sí: ha deixat els vicis que van convertir la seva vida en una espiral d'autodestrucció. Bé, la seva i la de la seva exparella top model: unes fotografies esnifant cocaïna durant la gravació d'un disc dels Babyshambles, l'altre projecte d'en Pete, van acabar amb la relació i van posar a Moss en una posició pública incòmoda. En Pete era un personatge molt tòxic, precisament per la seva intoxicació permanent

El d'Hexham té ara 44 anys, molts més quilos que a la seva etapa d'esplendor i un trilió d'històries i anècdotes sucoses, dures i tèrboles per explicar. La major part d'elles les narra en una autobiografia que va sortir a la llum el passat mes de setembre: “Un noi prometedor”. El títol està ben triat, era la gran esperança blanca de la música britànica... i la crònica d'una mort anunciada. Sortosament, però, l'ha esquivada. Una altra cosa és que la seva estrella s'hagi apagat. És una mena de joguina trencada, i aquest concepte sempre és molt sucós per a una editorial: d'estrella de la música als inferns de la droga. Pete Doherty compleix perfectament aquest rol.

Autobiografia Pete Doherty Amazon
Autobiografia de Pete Doherty / Amazon

Abans de reproduir un passatge d'aquest escrit, en el que comparteix el seu record de Barcelona, refrescarem l'anècdota que el periodista de Revers d'El Nacional.cat, Oriol Rodríguez, va obtenir durant una conversa amb el fundador de la Sala Sidecar de la plaça Reial de Barcelona, Robert Tierz. Recorda el pas de grans artistes internacionals pel seu local, amb menció especial per a Doherty: “Quin personatge! Va ser entranyable, però esgotador. Estava gravant a Barcelona, imagino que necessitava diners, i ens van proposar muntar-li un concert. Després d'aquell primer bolo, ha vingut dues vegades més. L'última, es va presentar el matí del concert a les portes de la Sidecar. La sala encara estava tancada. Només hi havia el cambrer. Va demanar que li avancessin 150 euros. Pobre, el cambrer, perquè en Doherty és un paio de gairebé dos metres de presència imponent, li va demanar que truqués a en Robert. En Pete va seguir les instruccions i en Robert va accedir a la seva petició. “Hores després estava tocant amb la sala plena. Va ser molt divertit, però molt exigent, perquè havies d'estar vigilant-lo constantment. Viu en un núvol i fins aquí puc parlar. Els cambrers hem de ser com els capellans, els psicòlegs i els advocats, callant les confessions dels nostres clients”. 150€ al cambrer d'una sala tancada? Ja poden imaginar que no era per anar a dinar a Can Culleretes, no. 

PEte Doherty concierto Instagram
Pete Doherty durant un concert / Instagram

Doncs bé, el periodista musical Nando Cruz s'ha llegit l'autobiografia i destaca el que en Pete coneix de la capital de Catalunya: no esperin el Parc Güell ni la Sagrada Família. Ell era més de La Mina. “Cuando estábamos en la autocaravana en Barcelona conocí a Rafa Rueda, que ahora es uno de mis mejores amigos. Yo quería pillar merca, le compré un par de veces. Me hacía esperar en un bonito café mientras pillaba cosas en el barrio de La Mina, un enorme proyecto de viviendas sociales de los años 70, donde básicamente se instaló una comunidad de 30.000 gitanos. Decía que los gringos no podían ir allí. Però amb Doherty res era impossible. Sobretot si li deies que no fes alguna cosa. “Al final fui, acabé haciendo cola en una escalera con todo el mundo, desde ancianas a niños. Entrabas en la cocina y había una mujer con una pistola en la parte de atrás del bikini y una gran pila de heroína y otra de cocaína: a diez o a cincuenta euros el gramo cada una”. Curiós, potser no recordi moltes coses d'aquells anys de disbauxa, però els preus els té per la mà. Drugs, sex and rock'n'roll.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!