Pep Cruz renega de treballar a Espanya: "No vull anar amb l'enemic que ens ha putejat"

A Catalunya hi ha dues classes d'actors, els que diuen el que pensen i els que no. EN Blau és expert a seguir declaracions potents de famosos i al nostre país els actors que parlen clar són quatre gats. Es divideixen en dos subgrups: un grup és Joel Joan tot sol i l'altre el formen una colla d'actors de més de 70 anys que tenen la factura de la llum pagada, que no han de lluitar pel càsting de cap sèrie i que són reconegudíssims. No els hi va el pa per una declaració. Veus autoritzades com Lluís Marco, Lluís Homar, Sergi López, Joan Lluís Bozzo, Francesc Orella, Josep Maria Pou... Bozzo és director però també feia d'actor a les sèries de TV3 de Dagoll Dagom. El seu alter ego a la TV era Pep Cruz. L'actor gironí ja té 78 anys i és tal com raja, diu el que pensa a xarxes. Conserva un esplèndid compte de twitter on reparteix estopa, per exemple a una cadena de supermercats que li van impedir pixar al seu lavabo. També parla sense embuts a les entrevistes com la que acaba de concedir a l'Ara. Justifica com pot ser que en 78 anys de carrera mai hagi fet tele, i molt poc teatre o cinema, a Espanya.

Pep Cruz ha fet set sèries de TV, totes a TV3: Tot un senyor, Arnau, Oh Europa, Oh Espanya, La memòria dels Cargols, Ventdelplà, Gran Nord i Nit i dia. A Espanya no el volen? Més aviat a l'inrevés, ell no vol anar a Espanya. Una declaració que costa molt de sentir a altres veus a Catalunya. Pep Cruz: "Si soc català i puc fer la meva feina a Catalunya, per què he d'anar a Madrid, a casa l'adversari, que ens ha putejat durant 500 anys? Per ser més famós? Per tenir premis? Jo sempre he tingut molt clar que no marxaria de Catalunya. I no he parat de treballar". Pep Cruz demostra seguretat, naturalitat, professionalitat i confiança. I no ha parat de treballar. Un mestre d'actors. I conserva les seves idees polítiques, si creu que l'Estat oprimeix els catalans, els ofega en tot i especialment en el seu camp, la llengua i la cultura, no vol haver-ho de callar.

La seva sinceritat fa recordar unes paraules crítiques amb el gremi d'actors que va pronunciar Joel Joan fa poc: "La feina d’actor és una feina molt vulnerable. Som la baula més feble d’una producció. És aquell que pots canviar més fàcilment. Estem molt desprotegits. Necessitem agradar a tothom. I hem de cuidar molt les nostres paraules. I què passa? Que quan entrevistes un actor, bàsicament, no té cap mena d’interès el que diu, perquè tota l’estona diu bondats de tothom i no es fica en cap pollastre. Ni respon cap pregunta, de les que no siguin estrictament de la feina, d’una manera honesta. En canvi, quan entrevistes un escriptor, és algú que té opinió sobre les coses i és capaç de mullar-se. Els actors vivim acollonits". Pep Cruz, amb cognom ben castellà, és el més oposat a acollonit. A l'entrevista també aborda el problema que comparteix amb Sergi López o amb Joerl Joasn: no rep el reconeixement dels premis, ni a Catalunya ni a Espanya: "Per a mi el gran premi d'un actor és omplir teatres. Jo treballo per a la gent, no per guanyar premis, que només són per satisfer l'ego de l'actor". El seu ego és proporcional a la seva seguretat i el seu talent, immens.