Pablo Motos és un dels presentadors estrella d'Atresmedia. Ho és per diverses raons: primer per una qüestió de números, 'El Hormiguero' funciona molt bé, malgrat portar 17 temporades en antena. No importa si porta com a convidat a una estrella de Hollywood o al lampista que li arregla els lavabos, sempre marca al voltant del 20%. Segon, perquè encaixa perfectament en la ideologia política d'Antena 3. Fins i tot la supera, acaronant posicions més extremes. Però no ho direm gaire alt, que s'emprenya. Però vaja, que tampoc estem descobrint la roda. I si volen una mostra que acabi de sortir del forn, repassin la taula d'actualitat d'aquest dijous amb els progres Tamara Falcó, Cristina Pardo i el matrimoni Nuria Roca i Juan del Val. 5 veus corals contra Irene Montero i el Ministeri d'Igualtat amb arguments de gran pes, excelsa intel·lectualitat i una particular interpretació de l'hemeroteca.
Aquest divendres tothom parla de Motos per aquest fragment del programa, només suportable per als muy cafeteros. Nosaltres aquí, però, matem el tema. Ja el coneixem. De fa temps. I per molt de lleixiu que intenti aplicar-se a si mateix, ha begut oli. No hi ha forma de blanquejar-lo, ni d'oblidar els seus tics masclistes, ni anticatalanisme, etcètera. Deixem-ho córrer. Ens estimem més parlar del Pablo Motos persona i del trànsit que ha fet des de la joventut fins al dia d'avui amb 57 anys. I per què no, fer-ho a través del seu aspecte, de la seva cara, de com ha canviat amb el pas del temps i com l'ha castigat. O no. Perquè fa 30 anys tampoc semblava fresc com una poma. Anem a pams, però. Primer mirarem fotos del valencià sense maquillar, amb colors estranys i postures inusuals.
Pablo Motos a la ràdio en la temporada 1994-95
Motos és un home que es cuida molt. A nivell muscular, bàsicament. De retocs estètics, cap ni un. Si els professionals mèdics d'aquesta especialitat depenguessin del presentador, estarien tots vivint sota un pont. Però hem de reconéixer una cosa: té un do. En Pablo, sense ajuts externs, ni bòtox, ni punxades d'àcid, ha aconseguit una proesa: sembla més jove ara que fa 3 dècades. O si volen, ho direm al revés: amb 27 anys podries dir que en tenia 57. Potser no és exactament així, però és que gràcies a Guillem Sans, ex de l'APM de TV3 i actualment a Minoria Absoluta, hem recuperat una fotografia d'aquelles que enterboleix el cervell, no podem pensar amb claredat. És forta. Pertany a la presentació de la temporada 1994-95 a Onda Cero Radio, al costat del difunt Jesús Quintero i Kike Supermix (quins temps...). Sabem que és una imatge antiga pel to una mica sepiós de l'estampa, pel look del personal i perquè Motos no té barba ni borrissol, ni canes, i un cutis més polit. Però les ulleres vermelloses, el gest tristot, com cansat de la vida... fa gran. Molt gran. És ell però no és ell. Porta un filtre d'aquests que envelleixen quan no existien els filtres. Pioner.
Bon dia pic.twitter.com/GLEzF4vzJl
— Guillem Sans Mauri (@guillemsans) November 25, 2022
L'aspecte de Motos resulta sorprenent
Sí, ja sabem què diran els fans de Motos: que per arribar a on ha arribat ha pencat molt, ha pencat moltes hores, etcètera. D'acord. Però el dia que es feien la foto de família, pobret, el podrien haver arreglat una mica, ni que sigui per no deixar-lo retratat així per a la posteritat. Més que engrescar els oients de l'emissora, semblava que intentaven tot el contrari, que fotessin el camp i es passessin a la competència. Psicologia inversa. Ja ni parlem d'enganxar de nous, vaja. Però mira, al final ha triomfat. Això és indiscutible. A quin preu? Compensa? Ens canviaríem per ell? Aquest és un altre tema. Cadascú que pensi el que cregui convenient.
No és el curiós cas de Benjamin Button, però li manca poc. Curiós, a seques.