En la vida, un va forjant diferents amistats. Gent amb la que et sents molt afí i propera, i que mai se sap on els pots conèixer i per quin màgic motiu es crearà sintonia, amor i carinyo entre vosaltres. Persones que passen a formar part de la teva vida de la nit al dia, i que quan les coneixes, ja no te'n pots separar més. Amics per tota la vida, que ni el temps, ni l'espai, ni la feina, ni la família poden separar. Íntims amb els que t'ho expliques tot, amb els que rius, plores, t'enfades, fas dinars i sopars i et reuneixes per explicar-te les novetats des de la darrera vegada o per recordar les velles històries de sempre que cada vegada que les expliqueu, us provoca un somriure d'orella a orella. L'escola, el poble a l'estiu, forgen les primeres amistats infantils. De grans, la feina i els llocs de treball també et regalen col·legues de professió amb els que connectes de seguida. Però hi ha un capítol especial per aquells amics i amigues amb els que crees un fort vincle a la universitat. Quan fas el pas de l'institut a la facultat i abraces la majoria d'edat tot i que encara no hagis sortit de l'ou. On tens xerrades profundes. On vius les primeres farres de veritat. Una època on segur que tothom, tingui ara l'edat que tingui, conserva les amistats. Com és el cas de la gran Marta Bosch.
La Marta, que ara té 48 anys, va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Bellaterra, en una fornada plena de talent. Va començar a anar a classes en un dels dos grups que hi havia a les tardes, i allà va conèixer un grup d'amics i amigues dels quals no s'ha separat mai. Gent que servidor, company de promoció, també va tenir la sort de conèixer i gaudir de la seva amistat durant aquella època. Persones que paguen molt la pena com el Josep Mª, la Núria, l'Helena o el Carles. Quin Carles? El Carles Prats. Qui també ha estat company seu als informatius de TV3 durant molts anys, coincidint als platós del TN. Va ser sensacional per ells dos que després de fer-se amics quan amb prou feines tenien 18 anys, de començar a estudiar junts periodisme, acabessin tots dos explicant-li al país les coses que passaven, ell la informació general i ella l'esportiva. I és que la Marta i el Carles s'estimen molt, com es pot veure amb aquestes precioses imatges:
Ells dos mantenen una bonica tradició juntament amb els tres amics més de la facultat abans esmentats: reunir-se i celebrar la seva amistat amb trobades meravelloses. I ara n'acaben de fer una altra. Una trobada on han volgut retratar-se com ho van fer dos anys enrera, en l'anterior cita, i on una emocionada Marta fa plorar amb les seves paraules: "Passen els anys, sí, però hi ha gent amb qui segueixes tenint la mateixa complicitat i connexió que el primer dia. Siguin 2 -com els que separen una foto i l’altra- o 31, els anys que fa que ens vam conèixer a la facultat de Periodisme de l’UAB". 31 anys, que es diu aviat...
Una trobada sensacional. Això sí, des d'En Blau demanem a la Marta Bosch que rebusqui entre els seus àlbums de fotos i la pròxima vegada, faci una comparativa amb els mateixos amics, però 31 anys enrera, quan es van conèixer a la UAB. Marta Bosch, meravellosa, com meravellosos els seus companys de foto i meravellosa és la nostàlgia d'aquells temps.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!