La desena edició de MasterChef Celebrity està donant més titulars dels que ningú esperava. Entre plats, crítiques i desacords amb els seus companys, Mariló Montero ha demostrat que no només és una dona de caràcter, sinó també algú capaç d'obrir el seu cor davant de milions d'espectadors. En una conversa aparentment innocent, la presentadora va sorprendre amb una confessió carregada de dolor i resiliència: la pèrdua del seu pare, Manuel Montero López, i de la seva millor amiga en un mateix accident de trànsit l'any 2000.
El que va començar amb una simple conversa amb Alejo Sauras, va acabar sent una de les declaracions més impactants de la temporada. Mariló va recordar com la pèrdua de la seva “ànima bessona” va canviar per sempre la seva manera de veure la vida, deixant clar que el dolor mai desapareix, encara que s'aprengui a conviure-hi.
La tragèdia que va marcar un abans i un després a la seva vida
Amb tot just 19 anys, la Mariló va marxar a Costa Rica a la recerca de noves experiències. Va ser allà on, per recomanació del seu pare, va conèixer Villar, una jove de Navarra que aviat es va convertir en la seva confident, la seva germana escollida, la seva altra meitat. No obstant això, la fatalitat va colpejar amb força quan el seu pare i la seva inseparable amiga van morir en un xoc frontal contra una furgoneta, després d'un error fatal al volant.
“Es van matar tots dos a l'acte. Aquesta era la meva ànima bessona”, va relatar la periodista amb cruesa. L'escena es va quedar gravada per sempre a la seva memòria. I encara que confessa que amb el temps va aconseguir acceptar el que havia passat, no amaga que aquell episodi va destrossar la seva joventut. “Superar-se no se supera mai, però jo intento plorar les coses una sola vegada. Si es ploren dues vegades...”, va afirmar amb la fredor que atorga haver conviscut massa amb la mort.
Més pèrdues familiars: un destí marcat per la tragèdia
Però aquell no va ser l'únic cop que va rebre. Anys més tard, quan semblava que la vida li donava un respir, la fatalitat va tornar a colpejar la seva porta. El 2007, just una hora abans de presentar en directe el programa Mejor lo hablamos a Canal Sur, va rebre la devastadora notícia que el seu germà José Ignacio havia mort en un accident de trànsit amb tot just 47 anys.
Contra tot pronòstic, la Mariló va pujar a l'escenari, va somriure davant les càmeres i va conduir el programa número 100 com si res hagués passat. Només el seu llavors marit, Carlos Herrera, sabia la veritat. “No recordo com vaig sortir d'aquest plató, ni com vaig arribar a casa, ni com vaig arribar a Estella”, va confessar. Una demostració de professionalisme extrem que avui molts qualifiquen com a gairebé inhumà.
Com si la vida s'entestés a posar-la a prova, la Mariló també va haver de dir adeu a la seva mare, María del Carmen Abárzuza, víctima d'ELA el 1993. Amb tantes pèrdues a l'esquena, no sorprèn que la presentadora hagi desenvolupat una relació particular amb el dol. “La vida no t'enganya, la vida sap perfectament que vens per marxar i ja està”, va reflexionar. Però lluny d'enfonsar-se, ha preferit transformar el dolor en aprenentatge. Ella mateixa admet que quan algú li explica la pèrdua d'un pare o una mare, ho assumeix amb naturalitat, convençuda que enfrontar la mort és un exercici que tard o d'hora ens arriba a tots. Només la idea de perdre els seus fills, assegura, continua sent un terreny impossible d'acceptar.