Fa algunes setmanes que Telecinco va estrenar TardeAR, el nou programa per a la franja de la tarda presentat per Ana Rosa Quintana en substitució de l'àcid Sálvame i amb una pretensió de canviar la tònica que havia caracteritzat la cadena fins fa uns mesos en vista del desgast de l'audiència. En primera instància, s'advertia que la idea primigènia per a aquest innovador espai era deixar de banda la política. Tot molt més blanc, evitant merders i apostant per l'actualitat i la crònica social.
Un format que no passava inadvertit des del principi, amb taules de col·laboradors qüestionablement experts en el no-res i amb el propòsit de parlar de tot. Mario Vaquerizo, Alaska, Vicky Martín-Berrocal o la 'influencer' Marina Rivers, rostres escollits per tractar temes com el petó de Rubiales a Hermoso o la contaminació. En cap cas va ser possible obviar les ideologies, perquè estaven massa clares des d'un inici. Ara, però, ja no s'amaguen. Les xifres d'audiència disten de l'èxit esperat, així que cal recórrer a la fórmula quintanesca de sempre. Última aparició estelar: la de Federico Jiménez Losantos. Inequívocament incendiària.
Losantos reapareix a la televisió i només perquè qui convida és Ana Rosa
I és que si el comunicador havia de tornar a la pantalla petita encara que fos per una estona breu després de molt temps amagat rere el micròfon de la ràdio, des d'on propina tota mena d'apel·latius que freguen massa la insolència, això només es podia donar si ho feia de la mà d'una figura com la d'Ana Rosa. Una xerrada distesa en què, com era evident, no podien deixar passar per alt cap tema del moment, però també algunes qüestions més personals els gustos de Losantos. Com va allunyar-se del maoisme, el seu parer sobre el conflicte israelià-palestí o la seva afició pel món del cor. Assevera, també, que "Vox se está diluyendo". Sense oblidar els criticats —i insultants— sobrenoms que posa als polítics. Amb la sorpresa que la líder de Sumar ja no és Yoli Tenacillas i ara l'anomena Barbie Astronauta. Olor de naftalina.
Cal dir que la seva aparició estel·lar és d'aquelles que des d'un inici comença sense convèncer bona part de l'audiència. A la plataforma X, molts internautes ja advertien del seu descontentament amb aquest repulsiu 'crossover' i critcaven la decisió de "llevar a su plató al señor con condenas por incitación al odio e insultos machistas". "La misma calaña" i "Dios los cría y ellos se juntan", també escriuen. És clar.
El periodista adverteix d'una "revolució comunista" i desbarra contra Puigdemont
Si algú s'havia espantat pensant que Losantos no s'havia guardat una de les seves característiques perles per la situació política actual a l'estat espanyol, que no pateixi més. Més enllà de fer gala d'un humor ranci sobre com anomenar els personatges, no teníem cap dubte que s'havia de pronunciar i desbarrar en matèria d'amnisties i Puigdemonts.
Poc abans de marxar de plató, Federico aprofitava per remetre a la reedició del seu llibre amb un pròleg sobre els cinc anys de Sánchez al govern. "En Rusia dijeron el 17, una revolución comunista aquí no puede pasar. Pasó. En China, una civilización milenaria, no puede pasar. Pasó", començava, remetent també a Cuba, a Colòmbia, al Perú, a l'Argentina i a Xile. "Está pasando en todas partes, y por supuesto en España va a pasar, salvo que acabemos con Sánchez". "Espero que aquí no pase", respon Quintana. La col·lisió perfecta per tancar amb el missatge directe vers Catalunya: "Si tú haces que se vote la amnistía, que significa ilegalizar desde el rey hasta el último policía (...), porque le conviene que este cobarde que salió huyendo en un maletero. El forajido (...). Alguien capaz de hacer eso solo puede mantenerse en el poder con la dictadura".
Se'ls ha quedat un espai fabulós. Ideològicament lliure d'altres ideologies.