Loquillo ha tornat els escenaris. Ha començat una nova gira, la d''El Rey'. El roquer barceloní de 61 anys surt a la carretera després de publicar, el passat mes d'abril, el seu últim disc: "Diario de una tregua". Parin atenció en una paraula que sembla intranscendent, però no ho és. O no ho era pas quan oferia entrevistes promocionals d'aquest àlbum. En una d'elles va alarmar els seus seguidors de forma brutal. Aquest disc podria ser l'últim. Una malaltia desconeguda "amenaza mi vida". No va dir de què es tractava, perquè "no quiero utilizarlo". Molt coherent. No voldria pas, però vaja, tots els mitjans van destacar aquest problema tan greu com a titular principal de la conversa. Loquillo en perill, comprin el seu disc de comiat.
Furgant una mica en la vida del cantant, vam esbrinar què li passava. Pateix, o patia, de "bocio multinodular". Un bony que podria afectar a les seves cordes vocals i deixar-lo sense cantar. Per tant, més que a la seva vida de forma genèrica es referiria a la parcel·la professional. Però tant se val, també és greu, fotut i no ho desitgem a ningú. Sortosament també ens hem assabentat que ha superat el tràngol. El seu cos ha reabsorbit el problema i s'ha recuperat. Si no, com és possible que ara comencés una nova gira, amb el que això suposa? Això sí, Loquillo, d'això, ni una paraula. La coherència un altre cop, però en l'altre sentit de la marxa. 'Ya os dije que no hablaría de eso', deu pensar. Sí, però podria haver fet el mateix abans d'espantar al personal, oi? És una opinió només, és clar.
L'entrevista de Loquillo al diari 'Marca' en la que parla de tot, menys de la seva malaltia
El cas és que amb José María Sáez un altre cop de bolo en bolo han tornat les entrevistes personalitzades a diferents mitjans. Una d'elles, al diari Marca. Aprofitant el passat de Loquillo com a jugador de bàsquet i la seva passió per aquest esport, la capçalera li ha ofert una finestra immensa per fer bullir l'olla i ajudar-lo a vendre entrades. No li caldria, és clar, perquè una vegada més demostra que està molt ben pagat de si mateix. És un mite, un Deu del rock'n'roll, la leche. Però tots els cops de mà són benvinguts, i el 'Marca' és la bíblia de molts espanyols. De fet, l'únic diari en paper que han obert en sa vida. El públic potencial, immens. L'entrevista és llarga, molt llarga. Però no dedica ni un sol caràcter per desmentir o aclarir allò de "amenaza mi vida". Més aviat el contrari. Xerra, i xerra, i xerra... i confessa que s'assembla a Joan Carles a Abu Dhabi, allò de "estoy com un oso". En plena forma. Se merienda a todos.
Loquillo es vanta de la seva forma física ideal als 61 anys
Extractes de l'entrevista de Loquillo a 'Marca': "No me puedo quejar con 61 años, tengo que estar a un alto nivel y eso significa tener una forma física óptima. Tienes que saber golpear en el primer cuarto, contemporizar y llegar al último cuarto para machacar". "Tengo una forma física porque fui jugador profesional de baloncesto en su momento y soy una rara avis en la gente de mi edad". "Sigo una rutina deportiva o de preparación física, la dejo tres días antes porque no quiero llegar cansado o con molestias, me gusta llegar a tope". És el renascut. Només admet que va patir esgotament el 2018 "al final de la gira del 40 aniversario, hubo un momento en el que casi me desplomé en el escenario". Res més, però. No hi ha més problemes a la vista, cosa que ens alegra i molt. De fet es veu pletòric i amb ganes de guerra per molts anys. Tot i que "tengo muy claro que físicamente tengo una fecha de caducidad. Y cuando se cumpla esa fecha de caducidad sabré abandonar el escenario con elegancia, como he hecho siempre". Ai, Loquillo, l'elegància. Què bo. És que no canviarà mai.
Conclusió: ni 'Diario de una tregua' serà el seu disc final, ni 'El Rey' la seva gira de comiat. Donde dije digo, digo Loquillo.