Hi ha dos periodistes de TV3 que els darrers mesos es mereixen tots els elogis i més. Bé, hi ha molts més, per exemple, els companys càmeres que els acompanyen, o d'altres reporters que hi han anat, però no hi ha dubte que les cares visibles de la lamentable invasió per part de Rússia a Ucraïna són, pel que fa a la Televisió de Catalunya, Manel Alías i Lluís Caelles, dos dels reporters que han enviat des que va esclatar la guerra en aquell país. Les seves cròniques sinceres, precises, informatives i sobretot, molt humanes, no només emocionen els espectadors, sinó que s'haurien d'estudiar a totes les facultats de periodisme.
Excel·lent feina la que han dut a terme els dos professionals al peu del canó, vivint situacions complicades i el més important, informant de tot el que passa en una zona on la guerra, el dolor i la tristesa són a cada cantonada. Al poc temps d'esclatar la guerra, Alías ja va posar els pèls de punta amb una crònica impressionant, "La crònica més complicada de la meva vida", o quan va revelar el preciós i significatiu nom que ell i la seva dona russa li van posar al seu fill: "La meva dona és russa i quan va saber que en català hi havia un nom que volia dir PAU va quedar decidit com es diria el nostre fill. Amb els idiomes que parlem a casa es podria dir Pavel, Pablo o Paul. Però estava clar: ens agradava Pau. Moltes gràcies a tothom pel suport. I pau!".
La meva dona és russa i quan va saber que en català hi havia un nom que volia dir PAU va quedar decidit com es diria el nostre fill. Amb els idiomes que parlem a casa es podria dir Pavel, Pablo o Paul. Però estava clar: ens agradava Pau. Moltes gràcies a tothom pel suport. I pau! pic.twitter.com/A3bFdCKx4Q
— Manel Alías (@ManelAlias) March 6, 2022
Caelles també ens ha posat un nus a la gola quan ha sortit a TV3 informant de quina és la situació. Especialment, el que li va passar quan un grup de milicians ucraïnesos va obligar a tallar la connexió en directe que estava fent des de Khomutets, a cent kilòmetres de Kíiv, quan Caelles estava a l'inici de la connexió explicant els darrers fets viscuts a Ucraïna. Un grup de milicians va sortir d'un cotxe i va demanar que s'acabés la connexió, mentre el corresponsal els mostrava amb serenor el passaport i intentava tornar l'emissió. Al final, els milicians van tapar l'objectiu de la càmera mentre ell donava un missatge de tranquil·litat adreçat als espectadors: "Estem bé, ara marxem", abans de fer camí cap a la frontera polonesa.
Caelles es mereix tots els reconeixements que li donin. No només fa molt bé la seva feina i viu al màxim la seva professió, sinó que els que el coneixen destaquen d'ell la seva bonhomia. I ara opta a un guardó molt estimat pels veïns de la seva Terrassa estimada: candidat a Capgròs 2022. "Estic il·lusionat com un nen", ha reconegut a MónTerrassa. El periodista té clar que el jurat del Casinet de l'Espardenya ha pensat en ell per la seva cobertura de la guerra a Ucraïna, i en aquest sentit, "del que estic molt content és d’haver mirat sempre de portar la càmera i de posar el focus sobre qui de debò pateix la guerra, que és la gent. Especialment la gent més vulnerable i més fràgil". Caelles, nascut a Isona, el Pallars, i “terrassenc d’adopció”, fa temps que ja es considera “terrassenc” sense afegits i s'implica al màxim en la ciutat, participant de la vida social, cultural i esportiva. Com? "Fent concerts del nostre grup de música (els Brokens), participant en curses, fent pinya als castells… I mira que sóc claustrofòbic! I fins i tot he fet de lloro al Quinto del Social rimant i entonant tan bé com podia…". Meravellós.
Diu que quan es va instal·lar a Terrassa, "ja fa anys i panys, i va arribar la Festa Major, el Capgròs de l’Any em va enamorar. Perquè estava al marge de l’oficialitat, perquè venia de la gent i perquè es movia entre la gent. Té aquest punt de revolta que el fa imbatible!". Si guanya el Capgròs de l'Any, té molt clar què farà, una "idea boja". Tenint en compte que les cròniques que ha fet des d'Ucraïna són el que l'ha fet mereixedor d'optar al reconeixement terrassenc, "m’agradaria que el capgròs pogués fer la cobertura de la pau. Quan les armes callin i els ucraïnesos puguin tornar a viure en pau al seu país, m’agradaria portar el capgròs (o una delegació dels capgrossos) fins al Maidan al cor de Kíiv i celebrar la pau. Que el capgròs d’algú que es va veure obligat a cobrir una guerra (i la resta d’amics capgrossos de Terrassa) pugui fer una cobertura de la pau en una ciutat preciosa com Kíiv i en un país acollidor i amistós com Ucraïna"... Meravellós. Només per això, ja mereix guanyar-lo.