Un dels millors i més longeus programes que es poden escoltar a la graella catalana, ho saben tots els oients que fan que sigui el programa de tardes més escoltat de Catalunya, és l'excepcional Versió RAC1 del Toni Clapés. Un programa que ja ha superat les 6.000 emissions, com van celebrar fa unes setmanes els membres de l'equip. Durant tot aquest temps, el Clapés ha tingut la virtut i l'encert d'envoltar-se de col·laboradors EXCEPCIONALS, gent amb moltes coses a dir, persones que ens enamoren i ens fan pixar de riure a l'altra banda de les ones. Imaginin la de col·laboradors i col·laboradores que han passat per aquell estudi i hi han aportat el seu granet de sorra amb les seves seccions durant aquests més de 6.000 programes. Persones com els meravellosos Sergi Pàmies i Àlex Gorina, als quals podem escoltar ara, o un altre crac com el Berto Romero, a qui vam poder escoltar l'any 2009 en una secció que va durar... només dos programes. La col·laboració més breu de la història del Versió RAC1.
La secció i el col·laborador que menys han durat al Versió. I si filem prim, deu minuts mal comptats de secció. Un cas que crida molt l'atenció, no només per la brevetat, que també, sinó per tractar-se d'algú com el Berto. El Clapés recordava el seu estupor i no entendre res quan va saber que Romero no es presentava més i els deixava en l'estacada. "Un estiu el truco i li proposo venir al 'Versió RAC1''. Ell, "que no ho té clar, que s'ho ha de pensar, vols dir?... Al final, abans de començar l'estiu em diu: 'Fet'. Jo entusiasmat, comença la secció, i quan portàvem 10-15' diu: 'Bueno, i fins aquí la secció'. Fem un aplaudiment, agafa i toca el dos"... I ja no va tornar a fer cap secció. Una única i mitja secció, no va arribar a secció sencera, nosaltres li vam pagar sencera. Després vaig intentar contactar amb ell, què havia passat, i després de passar un període de temps em va dir que no s'hi va veure, que no s'hi havia trobat, i que ho deixava córrer. Encantat que vingués, però va ser una de les seccions que menys han durat al Versió RAC1".
I ara, setze anys després d'aquella fallidíssima secció, en Berto ha tornat a l'estudi. Per parlar del seu programa a Movistar+, El consultorio de Berto, però també del seu espectacle al Coliseum, Lo nunca visto... És clar que, per una cosa mai vista, la seva secció. El Toni i el Berto, dos cracks, no han dubtat en fer broma: "Lo nunca visto... va ser visto y no visto, que va ser la seva col·laboració al programa". Un Berto en son de paz, que ha portat berenar, uns croissanets. Dos genis que no van tenir una col·laboració com s'esperava, però que es respecten i s'admiren i que han regalat un moment sensacional, explicant els intríngulis de què va passar i per què no va durar. Inicialment, Romero admet que "no me'n recordo de res", de què anava la secció, perquè les coses que no van bé prefereix oblidar-les.
Clapés li refresca la memòria posant la primera intervenció, l'any 2009, per telèfon, on el Berto demanava la col·laboració dels oients per fer la seva secció: els demanava frases que diguessin habitualment, de collita pròpia, que consideressin que passarien a la posteritat. "Quina vergonya, ho teniu gravat, no? És el que em temia", diu el Berto. I després sent l'exemple que ell mateix va dir: "Hem menjat tanta carn, que després faré de ventre un fetus". Després, "va arribar la primera (i the last) secció a l'estudi, i vas explicar que la convocatòria no es va entendre", recorda el Clapés. I ell: "Entenc que no vaig fer bé la crida", deia aleshores. I després: "d'aquí a dues setmanes no faré més aquesta secció, faré una altra cosa. No és culpa de la gent. Farem una altra cosa".
En sentir-ho, setze anys després, el Berto entona el mea culpa i li diu al Toni: "Aquesta és la secció que vaig fer? Entenc que estiguéssiu enfadats. Sort que ha prescrit". El Toni li treu ferro perquè no se senti malament: "Per mi va ser un privilegi i un honor, em va encantar que vinguessis, cap problema", però ell insisteix: "Realment ho havia esborrat del cap perquè és una experiència bochornosa. Demano disculpes públicament a l'audiència de RAC1 que no es mereixia una cosa similar". Però com diu ell, "el que sí trec d'aquesta experiència és que està molt bé que quan fem alguna cosa malament, donar la cara i parlar-ho". Berto i Toni, dos cracks, dos genis. I dos comunicadors que tant de bo es donin una altra oportunitat i algun dia tornin a col·laborar amb alguna secció que duri una miqueta més...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!