La història de Karlos Arguiñano sempre ha tingut alguna cosa d'entranyable, però quan torna la mirada cap a la seva infància a Beasain emergeix un relat encara més profund, carregat de responsabilitat precoç i d'un afecte familiar que ha marcat cada pas de la seva vida. Arguiñano, un dels cuiners més reconeguts d'Espanya, recorda aquells anys amb una claredat emocional que sorprèn, com si encara pogués olorar aquell primer sofregit que va remenar sent tot just un nen.
Una infància que el va empènyer cap als fogons
I és que Karlos mai no es va acostar a la cuina per curiositat o diversió, sinó per necessitat i vocació familiar. La seva mare, afectada per una malaltia que limitava molts dels seus moviments, depenia d'ell perquè la casa continués funcionant. D'aquesta manera, mentre altres nens corrien pels carrers del poble, ell tornava del col·legi disposat a remangar-se. «Vaig començar a cuinar amb 8 anys perquè la meva mare estava impedida», ha explicat en més d'una ocasió amb aquesta barreja de sinceritat i tendresa que el caracteritza.
La realitat és que aquelles tasques domèstiques, que per a qualsevol nen haurien estat una obligació desgastant, van acabar convertint-se en la seva millor escola. Posar la taula, netejar verdures, pelar patates o ajudar amb les salses eren gestos que, sense adonar-se, van començar a modelar un futur del qual aleshores no en tenia ni la més remota idea.
L'origen d'una vocació que no s'apaga
Amb el temps, aquell petit de Beasain que va aprendre a cuinar per necessitat també va descobrir que havia trobat un lloc al món. La cuina va deixar de ser un deure per convertir-se en la seva manera de comunicar-se amb els altres, el seu refugi i el seu impuls. I és que aquells valors que van créixer amb ell, humilitat, constància, compromís familiar, segueixen avui presents en la seva manera de treballar i en aquella proximitat que l'ha convertit en una figura tan volguda.
Així doncs, Arguiñano no només explica una anècdota de la seva infància: comparteix l'origen de tot. Perquè darrere de cada plat, de cada recepta explicada entre rialles, batega encara aquell nen de vuit anys que, sense saber-ho, estava començant molt més que un guisat. Estava arrencant una vida sencera dedicada a cuinar.