En la seva última visita a El Hormiguero, Juan del Val va canviar el seu habitual to irònic per un de molt més íntim. Davant del seu amic i presentador Pablo Motos, l'escriptor es va obrir com poques vegades abans, compartint no només el procés creatiu de la seva nova novel·la, Vera, una història d'amor, sinó també les ferides personals que l'han acompanyat fins a arribar al més alt.
El madrileny, que acaba de guanyar el Premi Planeta, va explicar que la repercussió de la seva obra ha estat enorme. Va explicar que la novel·la, publicada recentment, ha rebut una acollida excel·lent i que, tot i que no han faltat crítiques, tot el soroll mediàtic li ha beneficiat. Es va sentir afortunat i feliç, perquè obtenir un guardó de tal magnitud no només ha suposat una alegria personal, sinó també per a les persones més properes a ell. En les seves paraules, la resta —les polèmiques, les opinions externes— eren qüestions menors davant la satisfacció d'haver-ho aconseguit.
Durant la xerrada, va recordar emocionat la reacció de la seva mare en donar-li la notícia del premi. Ella, amb una barreja d'orgull i alleujament, li va esmentar tot el que havien passat junts, fent referència als anys difícils que tots dos van viure quan ell era adolescent. Del Val va reconèixer que va ser un jove problemàtic, marcat per un fracàs escolar que a casa seva es va viure com un cop molt dur. A la seva família, els estudis eren gairebé una religió: tots eren universitaris, enginyers o llicenciats, i el fet que ell no seguís aquest camí es va convertir en una ferida profunda. Va explicar que sentia que la seva manca d'èxit a l'escola no només l'afectava a ell, sinó també als seus pares, que ho vivien com un reflex del seu propi fracàs educatiu. Aquesta càrrega emocional —va dir— el va acompanyar durant anys
També va parlar del seu pas pel psicoanàlisi, una etapa que va definir com a llarga, complicada i, al mateix temps, sanadora. Durant cinc anys, va assistir a teràpia amb el propòsit d'entendre's millor i deixar de fugir d'ell mateix. Va assegurar que aquest procés el va transformar profundament, ajudant-lo a acceptar els seus errors i a reconciliar-se amb el seu passat. "A mi em va salvar", va confessar sense embuts.
Entre els records més durs, l'autor va esmentar les seves primeres feines. Abans de dedicar-se a l'escriptura, va passar tres anys com a paleta. Tenia només 17 anys quan va començar, i el seu primer dia va ser, segons ell, un desastre: en carregar sacs de ciment de més de 20 quilos, va caure en una rasa plena de residus d'una depuradora. Tots els seus companys se'n van riure, i encara que amb el temps va aprendre a prendre-s'ho amb humor, va reconèixer que aquell moment va ser humiliant i el va deixar marcat.
Juan del Val ataca les crítiques feroces del seu llibre
Ja en el present, Juan del Val va reflexionar sobre com viu l'èxit. Va explicar que la felicitat de les persones que l'estimen li serveix de senyal que, si més no, hi ha coses que fa bé. Sap que les seves opinions i el seu caràcter directe li han ofert crítiques, tant pel seu paper a El Hormiguero com per rivalitats entre editorials. Però ho assumeix amb serenitat. A hores d'ara ningú podrà treure-li l'alegria d'haver arribat fins aquí. I si alguna cosa ha après del seu camí, és que els miracles també es construeixen amb esforç, paciència i ferides que cicatritzen.
A les xarxes socials, els comentaris han estat implacables. “No hi ha per on agafar-la”, “una història sense ànima”, “sembla escrita per a un programa de televisió”, són només alguns dels missatges que es repeteixen entre els usuaris més àcids, com ell, precisament. En la seva entrevista fins Jordi García, catedràtic de literatura, ha estat clar: "El guardó millor dotat de les lletres espanyoles premia una novel·la sentimental que és vulgar i previsible, amb personatges plans, reflexions banals i escenes de sexe creïbles", resumeix García. "Si aquest home és el que ha escrit en aquesta novel·la, potser millor que no abandoni mai les populoses tertúlies televisives: la insípidesa de la seva prosa és pavorosa", comenta tot just iniciar la seva crítica.
