L'endemà del ja famós dinar a la Barceloneta entre Jordi Évole i Ada Colau li ha servit al presentador televisiu per deixar "negre sobre blanc" quina està sent la seva missió: La d'actuar de "Pepito Grillo" a l'oïda de l'alcaldessa en funcion, per tal d'acceptar el xec en blanc de Manuel Valls i deixar Ernest Maragall sense la vara de batlle. Del que van parlar al restaurant l'Òstia durant 4 hores no tenim gens d'informació, però no cal ser un intel·lectual per imaginar-se la conversa. En tot cas, Évole, fidel al seu esperit "divulgatiu" ens ha fet un croquis a La Vanguardia, la primera i principal eina editorial que aposta (desesperadament) per l'entesa entre els Comuns i Cs-Valls. En Jordi saluda i justifica aquest pacte maquiavèl·lic: "Que se abra una vía de agua en un partido tan duro como Ciudadanos no me parece del todo mal"

Valls Colau @salvadostv

@salvadostv

Évole es tapa el nas per evitar la ferum que produeix aquest complot i perfuma l'ambient amb excuses i greuges. Apuntin: Un, la vendetta dels "rebotats" i dels nostàlgics de l'autonomisme: "los sectores postconvergentes tampoco lo ven tan mal. No lo dirán en público. Pero en privado disfrutan pensando que ERC se puede quedar sin la joya de la corona." Dos, l'advertiment de que Colau pot convertir-se en hostatge de "la batalla final" entre les forces indepes, "las elecciones autonómicas". Tres: El perill de perdre visibilitat a l'opinió pública: "La alternativa es la invisibilidad. Si siendo alcaldesa TV3 ya casi ni la sacaba, imagínense siendo teniente de alcalde". I una més: La política és pacte, fins i tot amb el diable. "ERC, Ciudadanos, PdeCat y PSC votaron juntos para reprobar a Colau. Contra Colau no había líneas rojas". Línies vermelles que ara es dibuixen, però, contra les forces sobiranistes. D'això s'ha oblidat Évole, que això sí, ha complert amb l'encàrrec d'escriure aquesta esbiaixada columna.

Évole fa un cant a l'equidistància, utilitzant un subterfugi com "les posicions híbrides". Confuses i inversemblants, per cert: "Es bueno que la alcaldesa de Barcelona pueda seguir haciendo políticas de izquierdas. A la vez que es bueno que siga pidiendo la libertad de Jordi Cuixart, y de todos sus compañeros y compañeras". Valls recolzant l'alliberament de Cuixart i dels presos? O el PSC de Collboni? És broma? No cal anar gaire lluny per trobar el binomi esquerra i justícia: L'opció que ha guanyat les eleccions a la ciutat, per mal que pesi al de La Sexta.

Manifestacio Gran Via Judici Proces cartells presos Cuixart - Sergi Alcazar

Sergi Alcázar

L'arenga (i onada) a Colau acaba deixant-nos amb el dubte. Li ha comprat el discurs a Évole, Amela, Barceló, Otero, etc? És cert, com ha dit l'alcaldessa, que la seva prioritat és Esquerra? O podem esperar la tupinada el 15 de juny? Està tot venut? Évole es posa futbolero: "Hay partido. Y el gol puede llegar en el último minuto. A ver quién lo marca." No serà perquè no estiguis suant la cansalada, Jordi. Tens els amos de l'equip entusiasmats. No sé si marcaràs el gol, però de joc subterrani estàs donant lliçó rere lliçó. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat