En temps de mascaretes, cauen les màscares. La del govern espanyol, que ha aixecat el confinament total i ha enviat a la feina a milions de treballadors sense haver aconseguit que el coronavirus continuï cobrant-se centenars de vides dia rere dia. Què prima més, la tragèdia humana o l'econòmica? No busquin gaire, la resposta la tenim davant els nassos. Madrid ha triat entre el banc i el crematori, entre el cor i la butxaca.
Pedro Sánchez EFE
Jordi Basté no s'ho vol creure. El seu cèlebre 'no pot ser!' és avui un clam d'indignació contra la mesquinesa d'uns dirigents que tornen a posar en risc la vida humana pels quartos. El missatge que ens envien, diàfan: "no podrà acompanyar el seus morts, deixant-los sols, però enhorabona! A canvi podrà anar a treballar". El locutor de RAC1 se'n fa creus. Sánchez i companyia no han entès res , ni tan sols fixant-se en Itàlia, el mirall que els hauria de guiar en aquest complicat i funest camí. Aquí prioritzen banderes, arengues i himnes en comptes de la ciència i el sentit comú. Tot per intentar, de forma temerària, maquillar dades, comptes i balanços. La seva acidesa és brutal: "espero menjar-me aquests davantal, però si d'aquí a 15 dies veiem un augment de morts a Espanya, tranquils: estarem salvant l'economia".
Jordi Basté RAC1
Després sentirem aquelles crítiques mestretites des de Madrid contra Boris Johnson, Trump i els seus adlàters. La realitat, però, és que són la mateixa cosa. I el problema l'entenen fins els nens i nenes de primària: revifaran la catàstrofe humana, i no quedarà economia per salvar.