Una de les imatges més inclassificables i lamentables de les darreres hores, a banda del vomitiu desig de Hermann Tertsch, l'ha lluit orgullós l'alcalde de Madrid, Martínez Almeida, al seu compte de twitter. Una imatge d'IFEMA, amb l'orgullós exèrcit espanyol entonant el necessari himne espanyol en una situació de crisi com aquesta. Menys mal que sonen aquestes notes. Segur que el coronavirus les sent i marxa foragitat. 

Almeida dona el bon dia a Madrid, però gira l'esquena al seny i al sentit comú. Que l'exèrcit toqui l'himne d'Espanya no és cap problema, tot i que la imatge és d'un retrògrad que tomba. Però que ho facin quan estiguin desfilant per les acadèmies o si volen, que s'ho posin en bucle als vestidor de l'exèrcit o quan els visiti el primer soldado de España. Però no en un hospitl. No aplegant molta gent a escoltar les notes. No en mig d'una situació de crisis. La imatge fa posar les mans al cap. O fa buidar el pap i dir a les coses pel seu nom, com han fet Òscar Andreu i molts altres:

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat