El nom de Jesulín de Ubrique torna a ressonar amb força en el món del toreig i en la premsa rosa. Després de gairebé vint anys sense enfundar-se el vestit de torero, el destre gadità ha decidit tornar a la sorra, despertant una barreja d'expectació i nostàlgia. La seva reaparició no serà en una gran capital ni davant de milers d'espectadors, sinó al festival taurí del diminut municipi toledà d'Aldea en Cabo, on el proper 30 d'agost, amb motiu de les festes patronals en honor a Sant Ramon Nonat, torejarà un únic vedell.
Als 51 anys, el torero que va fer història en els anys noranta tornarà a l'alber acompanyat per l'experimentat José Ignacio Ramos i tres joves figures emergents: José Luis Madrigal, Luis Kuri el Genial i Yuste Varela. El cartell, que ja desperta gran expectació, ha impulsat la venda d'entrades a un ritme vertiginós. Els preus, que van dels 12 als 20 euros, semblen gairebé simbòlics si es considera que es tracta d'una tornada que podria marcar un abans i un després en la recta final de la seva carrera.
L'ídol de masses que omplia places i portades
En la dècada dels 90, Jesulín no només encapçalava cartells taurins, sinó també les pàgines de les revistes del cor. La seva consagració va arribar el 1994, quan va batre rècords inimaginables: 153 curses torejades i 339 orelles tallades, superant marques històriques que semblaven intocables des dels temps de 'El Cordovès'. Aquell mateix any va protagonitzar una cursa insòlita a la plaça d'Aranjuez, on el públic va ser exclusivament femení, amb 9.000 dones rendides als seus peus.
Un any després, el 1995, va tornar a superar les seves pròpies xifres: 161 curses i 279 orelles, un nombre d'actuacions que cap altre matador no ha igualat des d'aleshores. El seu carisma i desimboltura fora de l'arena el va convertir en un personatge mediàtic de primer ordre: va concedir entrevistes inoblidables, va acaparar portades pel seu sonat romanç —i encara més per la seva ruptura— amb Belén Esteban, i fins i tot es va aventurar en la música amb el ja mític "Toda, toda, toda", un hit kitsch que voreja el rònec, que encara circula en xarxes socials com a joia del passat.
Entre la nostàlgia i la sospita: per què ara?
El retir oficial de Jesulín es va produir el 2007, després de diverses anades i vingudes. Des d'aleshores, només havia fet aparicions esporàdiques, com el 2010, però res que s'apropés a una veritable tornada. La seva vida es va centrar en la seva família, la seva finca d'Ambicions i aparicions mediàtiques cada vegada més escasses. Tanmateix, la seva inesperada tornada aixeca preguntes inevitables: es tracta d'un acte de pura passió pel toreig o hi ha una necessitat econòmica que l'impulsa a tornar a vestir-se de llums?
En un moment en què les figures històriques solen limitar-se a actes commemoratius, la decisió de Jesulín de Ubrique resulta gairebé una provocació als cànons del retir daurat. Tanmateix, si alguna cosa ha demostrat al llarg de la seva carrera és que no tem trencar les regles, ja sigui torejant en solitari davant d'un públic exclusivament femení o polvoritzant rècords que semblaven impossibles.