Nietzsche és un dels filòsofs més coneguts. De fet, a la selectivitat la seva corrent filosòfica sol ser una de les protagonistes en l'assignatura de filosofia. Va criticar la moral, la religió i la metafísica a través de conceptes com la voluntat de poder, el superhome i el concepte de la mort de Déu.

L'alemany va dir: “El que em preocupa no és que hagis mentit, sinó que, d'ara endavant, no podré creure en tu”. Aquesta persona li ha mentit, és una cosa que ha fet en un moment determinat i que potser no tornarà a passar. Tanmateix, Nietzsche ja ha perdut la confiança en aquesta persona automàticament. La mentida fa mal en el moment, en l'acte, però això comporta unes conseqüències que fan que es trenqui aquest vincle de confiança. A partir d'ara posa en dubte tot el que li digui aquesta persona. La relació ja mai serà la mateixa.
Si no hi ha confiança no pot existir una amistat, ni tan sols hi ha amor, ni respecte ni comunitat. La confiança és una condició bàsica, mentre que la mentida és una falta d'ètica. Si parlem de dos amics i un d'ells menteix a l'altre, l'altre potser perdona aquesta mentida, però ja no torna a confiar com abans.
Ja no pot creure en la persona, perd la confiança
Nietzsche no era moralista, no tenia cap interès a castigar la mentida, li preocupava molt més que es perdessin els vincles que es creen entre les persones. El filòsof mai no diu “no et perdono”, ell diu “ja no puc creure en tu”. El perdó és una decisió, la confiança un estat.
Nietzsche recorda que mentir no només afecta la persona a qui mentim, sinó que també destrueix la nostra credibilitat. Es pot reconstruir la relació, però mai tornarà a ser igual d'innocent perquè ja t'has adonat de la realitat.
Aquí parlem del concepte de voluntat de poder de Nietzsche, ja que la credibilitat és una forma de poder. Si confien en tu les teves paraules són importants, si em menteixes perds aquest poder que se t'ha atorgat.
Ell parlava de “bo i dolent” i de “pecat i virtut”. Per a Nietzsche mentir està malament i et converteix en una mala persona, per tant, la mentida no és un pecat, és un fet amb conseqüències.
