Dolor, ràbia, venjança. Tres estats d'ànim són els que predominen a la mort de l'empresari Fernando Fernández Tapias. El magnat i vicepresident del Reial Madrid traspassava fa un parell de dies amb 84 anys, i del primer impacte natural de certa sorpresa i conseqüent dol, s'ha passat a un clima bèl·lic, de rancúnia i de cobdícia. L'herència i les nefastes relacions familiars del gallec, amb tres dones i 8 fills (un d'ells mort) al seu currículum, són un còctel explosiu que havia d'esclatar. Ha trigat més aviat poc. Tenim pollastre al tanatori i, el que és més sorprenent, ha sortit a la llum una informació molt sensible i ocultada durant anys pel finat i el seu entorn. El programa de Sandra Barneda a Telecinco ha posat el tema cap per avall.
Aquesta bomba afecta el conflicte judicial al voltant de la sol·licitud d'incapacitació de Tapias. 4 fills van prendre aquesta mesura per evitar que Juan Carlos, primer descendent del segon matrimoni, prengués el control de l'empresa familiar per designació directa del pare. Un judici del qual sempre es va informar en una única direcció: Fernández Tapias havia sortit victoriós. No és pas cert. La sentència és aquesta: “Incapacitación parcial limitada al área de la salud y a las capacidades económico-jurídico-administrativas necesarias para administrar su patrimonio y sus bienes materiales”. Li deixaven els comptes menors i diners de butxaca. Ni signar contractes, ni fer operacions, ni controlar el negoci. Assignaven, a més a més, dos tutors: una, la seva dona, que s'ocuparia dels aspectes de salut. L'altre, el més sorprenent: Florentino Pérez, per a tot allò que tenia a veure amb l'economia, etcètera. Una informació oculta per dues raons: primer perquè en va renunciar, passant-li la tutela a un altre empresari. L'altra… bé, perquè Florentino mana molt i a diferents nivells. De fet, les cròniques d'aquella batalla judicial deien que “el testimonio de Florentino decantó la balanza a favor de Fernández Tapias”. Aquest era el relat. Fals, com acaba de demostrar Telecinco.
Qui sí que sabia aquesta informació era una tertuliana del programa força famosa, però que mai ha gaudit de credibilitat en determinades temàtiques: Makoke. La malaguenya és amiga dels fills més grans del difunt, aquells que van començar la guerra, i coneixia la resolució. Ningú no la va creure mai. Però amb l'aportació del document, filtrat curiosament després de la mort, la cosa canvia fins al punt de resultar irrebatible. D'aquesta manera és més fàcil comprendre la mala maror existent amb els seus fills, i també explicar l'incident que va tenir lloc durant les exèquies d'en Fernando. La Makoke no hi era, però tenia informació de primera mà.
Segons la seva versió, una familiar de la vídua Nuria González va increpar-los a la seu funerària amb un to “desagradable. Fueron momentos muy duros y de mucha tensión. Fue triste”. Tot arran de l'arribada d'aquest grup de descendents, que van trobar-se la porta de la sala de vetlla tancada. Els van informar que, fins que no arribés la seva dona, no es podria obrir. Però quan va fer acte de presència, van convidar-los a marxar perquè González i els dos fills del matrimoni poguessin dedicar-li uns minuts a soles. Alejandra Rubio, filla de Terelu Campos i incondicional de Tapias, rebatia l'exposició i li restava importància. Però alguna cosa havia passat, fins al punt que González hauria donat ordres que les dues corones enviades pels fills i nets de la part díscola no s'exposessin amb la resta de mostres de condol i homenatge. Un conflicte pel qual va haver-hi crits, tensió i aquest desenllaç: les van posar passades unes hores, quan tothom marxava. Fernández Tapias desncasa, la resta no troba la pau.
