Fernando Fernández Tapias, empresari d'èxit, multimilionari, amant empedreït i vicepresident del Reial Madrid va morir ahir, 25 d'octubre, amb 84 anys. El gallec deixa tristos una vídua, Nuria González, i a dos fills, Ivan i Alma. Hi ha un tercer descendent, el Juan Carlos, qui també haurà sentit la mort. És el gran dels dos que va tenir amb la seva segona dona, Juana Courel. En canvi, la germana Sandra pot ser que no tant. Es va aliar amb els tres fills del matrimoni anterior amb Victoria de la Riva, el Fernando, el Borja i l'Íñigo, per tractar d'incapacitar-lo i controlar el seu patrimoni descomunal. 'Fefe' era fastigosament ric, i cap dels seus retoños estava disposat a renunciar al seu tros del pastís. De fet, si podien esgarrapar-li alguna cosa al germà, endavant les atxes. 'Succession' a l'espanyola. Total, que ara tenim una dona de dol, dues vídues i 7 fills (en podrien ser 8, però en Bosco va morir en accident de busseig) destapant la caixa dels trons de l'herència. Hi haurà ball de bastons.
Les estimacions parlen d'un patrimoni net que supera els 100M d'euros, tot i que Fernández Tapias ha mogut molts més diners al llarg de la seva vida. I mira que no tenia ni el batxillerat, però sí bons padrins. O bons sogres: l'almirall asturià Ángel Riva Suardíaz, amo d'un imperi naval. Home pròxim al dictador Franco, va enviar-lo a fer estudis universitaris a Deusto, abans de posar-lo al capdavant de l'empresa, germen de la seva pròpia naviliera. Aquell conglomerat d'empreses del finat, que incloïa dues conserveres, una agència de viatges i altres negocis, va ser venut pel difunt Fernando el 2004 per 650 milions d'euros. Pluja de milions. I de conflictes.
Tenir diners i una vida sentimental tan activa (recordin a Mar Flores, el Conde Lequio i aquella portada d'Interviú) com la del protagonista no acostuma a donar gaires alegries. Les enveges, la gelosia, el pensament pervers de “jo m'ho mereixo més que tu” és el pa nostre de cada dia. Quan el patriarca va donar-li les claus de l'imperi a Juan Carlos, la resta de fills es va revoltar de manera dràstica. Van argumentar “trastorns cognitius” per fer-lo fora de l'empresa amb 82 anys. Curiós el cas de la Sandra, que feia de secretaria personal del pare a banda de ser una discjòquei coneguda com 'La Santa', i que li va clavar una ganivetada gairebé mortal amb el litigi. Mai no van reprendre relacions. La batalla va acabar als jutjats, amb victòria aclaparadora per al pare. El testimoni de Florentino Pérez va ser clau.
Avui en dia és la Nuria, la seva vídua, una de les persones fortes del clan empresarial. Apoderada de diverses societats, administradora d'altres i propietària i resident a la gran mansió de Puerta de Hierro a Madrid, on viu amb els fills, un d'ells menor. González defensarà els interessos d'aquesta parella, i no ho posarà fàcil. Això sí, haurà de cremar molts diners en advocats, perquè els seus rivals estaran disposats a tot per quedar-se amb el que creuen que els pertany. Agafin crispetes, la cosa promet.
