Catalunya és un país petit que s'enorgulleix d'exhibir genis mundials. Hi ha professionals que han esdevingut icones, amb Rosalía i Lamine Yamal com a exemples transversals. Com que reben el focus també suporten crítiques, que normalment venen de la gelosia madridista, de l'enveja artística o de l'anticatalanisme. Pedrerol contra Lamine, Estrella Morente contra Rosalía o, ara, Antonio Baños contra Ferran Adrià. El tuit que acaba de piular aquest famós tertulià, escriptor, periodista i exdiputat indepe és un rara avis, atacant un d'aquells genis que conciten unanimitat: Ferran Adrià. Ningú li nega a aquest cuiner de l'Hospitalet la condició de patum de la gastronomia, quan cuinava a El Bulli i ara que es dedica a la difusió dels seus coneixements. Però Antonio Baños discrepa de Ferran Adrià, a qui considera un "tòtil" i, sobretot, discrepa de la unanimitat que admira Adrià i l'alta gastronomia, que Baños qualifica de "gastromandanga".
En ocasió de la presentació del seu llibre Plan Genhesis, on aborda la gestió empresarial dels restaurants, Ferran Adrià ha estat rebut pel president de la Generalitat Salvador Illa, que ha fet un tuit saludant el xef català. Aquesta conjunció d'Illa i Adrià ha despertat la fúria d'Antonio Baños, que ha volgut nedar a contracorrent i desmarcar-se de la genialitat d'Adrià amb un tuit molt contundent, potser massa fins i tot pels estàndards de Baños: "D'un escriptor puc llegir el seu llibre, fins i tot de franc a la biblioteca. D'un cineasta puc anar a la filmoteca, artista a la galeria o museu. Però flipo amb la gastromandanga. Ningú no ha tastat ni olorat mai el que ha fet aquest tòtil, però estem obligats a adorar-lo".
D'un escriptor puc llegir el seu llibre, fins i tot de franc a la biblioteca. D'un cineasta puc anar a la filmoteca, artista a la galeria o museu. Però flipo amb la gastromandanga. Ningú no ha tastat ni olorat mai el que ha fet aquest tòtil però estem obligats a adorar-lo https://t.co/B0v7J4Jyjt
— Antonio Baños (@antoniobanos_) February 24, 2026
Sóc jo. No cal clicar. Rics, cortesans, convidats, papanates. Exagerant unes performances que han acabat a la potabilitzadora. Pugen els ous i a les ciutats gastrificades tanquen fondes populars pel gastrodólar voltor i el Marterchefisme mediàtic
— Antonio Baños (@antoniobanos_) February 24, 2026
Fan servir pinces de quiròfan https://t.co/gxDWXdkCTG
El que s'intueix és una crítica de classe, acusant Adrià i, sobretot, els que l'admiren de ser classistes, perquè només una petita part de la societat es podia permetre menjar al seu restaurant, pel preu. Si convenim que hi ha genis en futbol, pots anar al bar a veure un partit del Barça, o pots escoltar Rosalía de franc a YouTube. Baños recorda que pot llegir llibres d'escriptors genials de franc a la biblioteca o anar a un museu, també de franc certs dies, a gaudir d'obres d'art, però del geni Adrià pocs van tastar la seva cuina en primera persona. Això és cert, és una genialitat que no s'experimenta en primera persona sinó per persona interposada: la cuina d'Adrià la van tastar alguns. Però aquests van decidir per unanimitat que era el millor. Baños no hi combrega, mai va dinar a El Bulli i no s'explica que s'hagi d'adorar algú accessible només per a certa elit. És una visió iconoclasta que esdevé notícia per insòlita.
Baños no fa la crítica per catalanofòbia ni per ideologia política, sinó com una mostra de la seva lluita de classes. Un obrer, diu, no pot admirar un cuiner de 300 euros el menú. Per a la posteritat queda que li digui tòtil. Literalment, "persona babaua, encantada, curta d’enteniment".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!