Enveja i catalanofòbia d'una cantant VIP andalusa contra Rosalía: "Me copia"

Rosalía és per a molts espanyols l'equivalent a Lamine Yamal: saben que és la millor, que haurien de sentir-se'n orgullosos, que no té mai ni una sola paraula contra ningú, educada i generosa, estrella mundial, però té un defecte: és catalana. La del Baix Llobregat no ha ocultat mai la seva estima pel flamenc que demostra de la millor manera: estudiant-lo, interpretant-lo de manera impecable i difonent-lo. Si fos andalusa no seria un problema però com que és de Barcelona aixeca fòbies. Ja li va passar fa anys, quan la van acusar directament d'apropiació cultural o insultant-la "paya antigitana catalana de moda" quan va cantar Los Chunguitos als Goya. Ara que ha col·laborat amb Estrella Morente li ha tornat a succeir. Rosalía mai no contesta, només parlen els catalanòfobs. La catalana es limita a repetir una obvietat: "Yo soy del Baix Llobregat y he crecido allí. Allí hay mucha cultura andaluza y mucho flamenco. Sólo hace falta ver la rumba catalana, Carmen Amaya y Miguel Poveda. En Cataluña hay mucha cultura flamenca y, por supuesto, cultura andaluza. Un montón. Se respira allí en el aire. Se agradece que la gente pueda conectar con esta música independientemente del lenguaje". Només segueixen donant la tabarra els catalanòfobs. Ara toca Estrella Morente.

Morente és una cantaora de flamenc que amb 45 anys i una gran carrera ha acceptat que Rosalia li poposés, per pura admiració, col·laborar en el seu últim disc, Lux. Però el seu paper ha quedat, a parer d'Estrella Morente, empetitit i ha esclatat contra la catalana: "No soy corista de Rosalía. Es una falta de respeto. No todo vale". En una entrevista a La Vanguardia, ha seguit mostrant animadversió envers Rosalía acusant-la de copiar idees d'altres, concretament del seu pare, Enrique Morente, un dels grans renovadors del flamenc: "Todo eso de Rosalía está muy bien, no le discuto el talento pero sí la novedad. Lo que hace yo ya lo viví hace mucho tiempo con Morente. Mi padre Enrique Morente es una fuente de inspiración brutal para todo lo que ahora se ve como música nueva. Y en el caso concreto de Rosalía, no quiero que suene a menosprecio, pero sí que lo está haciendo, eso de intentar mezclar el rock con lo sacro, cantar en diferentes idiomas... son ideas preciosas pero son pura escuela morentiana".

No vol que soni a menyspreu però és un menyspreu. Rosalía potser no ha inventat res (si és que queda res per inventar), però ho ha perfeccionat, elevat i fet arribar a totes les generacions d'arreu del Planeta. Però algunes per enveja, despit o catalanofòbia volen destacar que no és nou, que imita. Aquest cop és una mica patètic perquè quan va ser Melody la que acusava Rosalía de copiar-la l'acudit s'explicava sol. O quan l'atacava Mala Rodríguez (qui és Mala Rodríguez). Però Estrella Morente és una de les grans i aquest atac de diva a qui defineix és a Estrella Morente, no a Rosalía, que mai respon i només treballa. Si Rosalía fos de Granada no s'hi atrevirien. L'estrella no és Estrella, és Rosalía.