Cristina Pardo ha celebrat 100 emissions del seu programa, i ho ha fet enrabiada: la navarresa no entén que, setmana rere setmana, els espectadors la critiquin pel tuf ranci que destil·len moltes de les seves opinions, preguntes i convidats habituals a 'Liarla Pardo'. Nosaltres tampoc, Cristina, "¿por què será?". Ha enviat un missatge als seus detractors, demostrant que sota la cuirassa i el tupè, li preocupa i molt el que diguin d'ella. Pardo és humana, senyores i senyors, té sentiments. Ens alegrem, és clar, malgrat que ens alegraria molt més percebre propòsits d'esmena, en comptes de sorna, ironia i titelles.
Cristina Pardo amb titella 100 programes Liarla Pardo / La Sexta
Perquè Pardo i el seu ego infinit són així: fan que com que li rellisquen les crítiques, però viu pendent del que diaris i xarxes socials diuen d'ella i de la seva paradeta a La Sexta. Una parada en la que hi caben tots... especialment si estan d'acord en allò substancial. Per exemple: Quique San Francisco en èxtasi fatxa. O Marhuenda cada cap de setmana fent piruetes lamentables justificant l'injustificable. O Julia Otero marcant paquet antiindepe. En fi. L'arxiu del programa, fins i tot de les cent emissions, està allà, sempre disponible. Potser així refresca la memòria, que no s'ho explica, o millor dit, no s'ho vol explicar. La basa que sempre juga: fer-se la punyent i la super irònica per llençar una amenaça: "a los que no les gusto, pienso estar aquí cien más". No si us plau. No ens ho mereixem.
Clica a la imatge per veure el programa:
Cristina Pardo enrabiada a Liarla Pardo celebra 100 programes / La Sexta
"Otros cien más para darles la oportunidad", ha dit després, amb un nou acudit del que només en riu ella. No tindria prou per reconduir això que en fa, però. Nosaltres la mirarem només per confirmar-ho. I perquè el periodisme té un puntet masoquista irremeiable, tot sigui dit.