Les eleccions catalanes no seran fins el 14 de febrer, però la campanya ja ha començat. I des del "constitucionalisme" espanyol, la consigna és clara: "leña al mono" independentista. No hi ha res més a l'horitzó, i els propers mesos seran un pimpampum constant per intentar evitar, per tots els mitjans possibles, que els partits sobiranistes continuïn al Palau de la Generalitat. Un exemple diàfan, l'entrevista de Julia Otero en el sempre esbiaixat 'Liarla Pardo'. La d'Onda Cero va fer feliç la sequaç de Antonio García Ferreras amb una declaració d'intencions desfermada i furgant sense complexos en les disputes entre JXCat i Esquerra: "están en guerra civil".

Cristina Pardo entrevista a Julia Otero a Liarla Pardo

Cristina Pardo entrevista a Julia Otero a 'Liarla Pardo' / La Sexta

Otero dixit: "no soy independentista, y me gustaría que el resultado no fuera igual que el que hay ahora. Preferiría que no gobernaran solo ellos", perquè assegura que no se sent representada. Curiosa concepció de la democràcia i dels resultats de les urnes, si més no. La comunicadora creu que el problema és que segueix existint una majoria silenciosa constitucionalista que no va a votar, i és clar, perden les eleccions. Vaya por dios. "Me parece una fatalidad que la sociedad catalana esté dividida por la mitad", recalca, després de lloar Arrimadas o Cayetana Álvarez de Toledo, famoses arreu del món pel seu esperit integrador i de concòrdia. "El mejor gobierno, el que represente que hay dos Catalunyas, y que no estén el gobierno los que creen que hay solo una Catalunya". Ara no sabem ben bé de qui parla: si dels 'enemics indepes' o dels seus aliats espanyolistes, la veritat. Ens fem una idea, però demostra la manca d'autocrítica que impera en determinat marc mental.

Clica a la imatge per veure el moment en el 2h:55'30'':

Julia Otero parla sobre eleccions catalanes La Sexta

Julia Otero contra indepes al voltant de les eleccions catalanes / La Sexta

El discurs està gastadíssim, però tampoc en tenen cap altre. No pararan fins a aconseguir l'objectiu de veure representades les "dues Catalunyes": l'espanyolista i la sotmesa.