El Barça-Madrid de la Supercopa a Aràbia Saudita no deixa de sorprendre'ns. Una victòria inapel·lable de l'equip culer que és glòria pura per a l'afició, els jugadors, el tècnic Xavi Hernández i la junta de Joan Laporta. La feina, la il·lusió i el risc comencen a donar els fruits esperats. També a baixar els fums a l'etern rival i la seva tropa mediàtica, que han gaudit desfermats els anys de plom de l'entitat catalana. Les imatges del triomf i la celebració han donat la volta al món, des dels gols de Gavi, Lewandowski i Pedri als càntics del vestidor un cop finalitzat el partit. Fins i tot hem vist les males arts de jugadors merengues com Ceballos, incapaços d'assumir la superioritat culer sobre la gespa. Tot sembla vist i emmagatzemat a la memòria. 

Tot? Potser no. Hi ha un detall que potser ha passat desapercebut per a la majoria dels que van seguir la final per televisió. No, no es tracta de comentaris esbiaixats contra els blaugranes, un costum habitual a la cadena encarregada de la retransmissió, Movistar+. Minuts abans de l'inici del partit es va poder apreciar fugaçment una escena delirant a les graderies del King Fahd de Riad. Un espectador de la cita futbolística va demostrar una confusió imperdonable, vista amb els nostres ulls. Potser allà és quelcom normal, però aquí no té perdó. Esgarrifa. Ai. Normal que Xavi aixequi els braços.

Les graderies de l'estadi de la final presentaven bon aspecte... i alguna escena delirant

Podem compartir aquest instant que no s'ha vist prou gràcies a una piulada de Raül Llimós, un històric dels esports de RAC1 que fa anys va abandonar l'emissora i es dedica a la comunicació esportiva, lligat amb el Barça però també amb marques comercials de primera fila. Mira que n'ha vist coses als camps de futbol, que n'ha cobert clàssics com a cap d'esports de la cadena de ràdio i que ha escoltat les retransmissions de Joan Maria Pou. Doncs ni tan sols així ha pogut contenir la seva reacció a aquesta deformació de l'espai-temps, a una perturbación en la fuerza, que dirien a Star Wars. Un paio, perdó, un fan amb el cor dividit. I que no se n'amagava. Això o és un jaquetes a l'estil Toni Cantó. Potser la cosa va per aquí, coneixent el mètode aplicat al mundial de Qatar per omplir les graderies amb aficions de cada país: les autoritats pagant a locals per fer l'indi. Parlem d'això: 

L'aficionat amb samarreta blaugrana i bufanda madridista deixa atònit al personal

Si aquest home ha cobrat o no és una incògnita. Si es presentés així, amb samarreta del Barça i bufanda del Reial Madrid, al Camp Nou o el Bernabéu, el que cobraria no seria en euros. O ves a saber, només pot respondrà a una aposta boja d'aquelles de "sujétame el cubata". L'home estén els braços amb la bufanda merengue, tot i que no podem assegurar que sigui durant l'himne blanc. No tenim proves però tampoc cap dubte que més aviat seria durant la reproducció del Cant del Barça. Surrealisme en estat pur. "WTF", què col***, diu en Llimós. 100% d'acord. 

raul llimos rac1
Raül Llimós / RAC1
Aficionado Barça Madrid Twitter
L'aficionat que sempre guanya en un Barça-Madrid / Twitter

Aquesta imatge és irreal. El que és autèntic, però, és que el Barça és campió. Gaudim-lo.