Arcadi Alibés s'ha guanyat a pols ser un dels periodistes més emblemàtics i estimats de TV3. Va incorporar-se a la Televisió de Catalunya l'any 1984, quan en tenia només 25. Ara en té alguns més, 63, i per sempre més a ell se l'associarà (especialment els espectadors culers que ja tenim una edat) amb el que va protagonitzar durant molts anys, algunes de les imatges més icòniques de la història de TV3, associades per sempre a l'imaginari col·lectiu dels catalans: les seves connexions des de la font de Canaletes, enmig de milers de seguidors embogits quan el Barça aconseguia algun títol i ho anaven a celebrar allà fins a altes hores de la matinada, embotit allà al mig dels culers, gairebé sense poder-se moure.

El genial periodista d'esports de Televisió de Catalunya, si per una passió és conegut, és perquè li entusiasma córrer. Enamorat absolut de les curses de fons i les maratons, n'ha completat més de 140, deixant-ne constància en alguns llibres meravellosos com Córrer per ser feliç.​

llibre arcadi
 

L'Arcadi corre des que té ús de raó. Quan no va vestit per donar les notícies, el més habitual és veure'l amunt i avall amb sabatilles esportives als peus, samarreta i malles i dessuadores. Sortir a la carretera i als camins de Catalunya i d'arreu del món, és una necessitat, un estil de vida. I per molt que al calendari vagin caient fulles, no pensa deixar de fer una cosa que l'omple com cap altra. Potser les cames no responen com ho feien abans, però ja ens agradaria a molts aguantar el seu ritme. Està fet un xaval, tot i que alguna vegada ha reconegut alguna certesa: ara va més lent que abans. "Abans quan corria tranquil anava a 5. Ara vaig a 6. Abans en dues hores i mitja feia 30 km. Ara 25. Abans era jove". Tot i així, seguirà fent el mateix, fins que el cos aguanti: "Ara no, però continuo corrent, i això és el que compta...".

arcadi corrent
 

Aquí el veuen amb les dues dones de la seva vida, la seva dona Cristina i la seva filla Fiona, com ell, dues apassionades del running, en una imatge de fa dos anys. La nena ha crescut, i ara ja surt als camins a córrer amb son pare. A cals Alibés, l'esport és sagrat, com demostra una imatge impagable de l'Arcadi amb la seva filla. I és que un argument encara més definitiu per autodemostrar-se que els anys van passant, més que no el temps que triga en córrer, és compartir cursa amb la seva filla. O encara diria més, com dirien els Dupont-Dupont: que la teva filla et passi per davant. L'Arcadi, sincer i alhora orgullós, ho ha compartit: "Quan la teva filla ja corre una cursa al mateix ritme que tu vol dir que tots dos ens fem grans…":

Al mateix ritme o més ràpid encara. Com demostra la seva filla, el relleu a cals Alibés està assegurat a les maratons de tot el món. Arcadi, orgull de pare.