Antonio Tejado, decisió dràstica des de la presó que afecta la seva mare

Antonio Tejado suma un dia més al seu calvari personal: ja fa 48 hores que dorm a la presó, acusat de ser l'autor intel·lectual del robatori a casa de la seva tieta, la cantant María del Monte. L'excol·laborador de Telecinco forma part, segons la investigació de la Guàrdia Civil, d'una banda especialitzada en l'assalt a domicilis, i amb la que té vincles estrets. L'escàndol és majúscul, clar. Sòrdid en cada detall, també. Després de cometre el robatori amb força, Tejado es va presentar a la casa per consolar la María i la seva parella Inmaculada Casals, a la que van lligar i emmordassar. Portava un cadell de gos, com a regal. S'està parlant de les motivacions de l'Antonio per cometre aquesta barbaritat, com ara uns deutes estratosfèrics per mala vida i males decisions. La veritat, a poc a poc, anirà sortint a la llum.

Al marge del procés judicial, ja tenim batalla mediàtica. L'allau de testimonis sobre el mal final que auguraven a l'Antonio és incessant. Moltes cares conegudes, des d'Ana Rosa Quintana a Tamara Gorro, l'han ensorrat. També la seva exdona, Alba, amb la que té una filla que ha vist coses dures. Fins i tot va sortir a la llum la primera reacció de la seva pròpia mare, María José García: "Que cuente la verdad", venia a dir. No li va fer cas, però: va callar durant la declaració amb el jutge. La senyora s'ensumava que Tejado anava pel camí del pedregar amb companyies indesitjables, però impossible arribar a imaginar-se un crim contra la seva sang. La commoció era evident. Amb el pas de les hores, però, tot comença a bellugar-se, a marcar la línia entre bàndols.

Bàndols, sí. Algú hi haurà qui defensi l'Antonio, malgrat que les informacions que es van filtrant i exposant no el beneficiïn gaire. I aquest algú seran els advocats, la mateixa mare i el germà Chema. La defensa ja ha començat, Antonio és innocent. Demostraran quan i on toqui, diuen, i amenacen amb accions legals contra els mitjans de comunicació que "publican falsedades". Una bravata, perquè pinta malament. L'Antonio ho sabia quan el van detenir a casa seva i se'n va adonar, a comissaria, que dormiria sota custòdia sine die. Plorava com a una magdalena, el van haver d'atendre per un quadre d'ansietat. La culpa, la magnitud de l'escàndol, el dolor a la família, a la xicota ingènua. Tot passava factura. Però una mare és una mare: "Ya os podéis imaginar el sufrimiento que tengo y que quiero que todo se aclare muy pronto. Confío en la inocencia de mi hijo".

El fill, però, acaba de prendre una decisió dràstica que farà encara més mal a la senyora: ha prohibit les visites al centre penitenciari. No vol que ningú el vegi, especialment ella, i només ha autoritzat la presència del Chema, a qui erigeix en portaveu de manera oficial. "Si queréis encontrar una imagen de una familia destrozada o algo de eso no la vais a tener. Somos una familia unida y fuerte, que va a seguir su vida normal si nos dejáis". D'acord, Chema. Però reconeix que, normal, normal, la vostra vida ja no ho és pas. L'Antoñito l'ha fet de grossa. Més que mai.