L'hermetisme d'Alejandra Rubio sobre la seva vida privada acaba d'escriure un nou capítol que ha deixat a la premsa del cor amb la boca oberta. La filla de Terelu Campos, que fa tot just vuit mesos es va convertir en mare juntament amb Carlo Costanzia, ha dit un rotund "no" a una temptadora oferta que superava els 50.000 euros per mostrar la primera imatge del seu fill. Una xifra que podria haver-se incrementat sense problema davant de l'expectació que envolta a què ja és el nadó més buscat —i, paradoxalment, menys vist— de l'any.

La parella, que va donar la benvinguda al petit Carlo a començaments de desembre de 2024, havia anunciat des de l'embaràs que no exposarien el nen en mitjans ni xarxes socials. I fins ara, han complert aquesta promesa amb una fermesa indestructible, rebutjant fins i tot reunions familiars que podrien derivar en filtracions. La negativa a aquesta exclusiva no fa més que confirmar que, per a Alejandra, protegir la intimitat del seu fill està per sobre de qualsevol oferta econòmica.

Alejandra Rubio posa límits al clan Campos en televisió

En una recent intervenció en el seu programa habitual, Vamos a ver, la col·laboradora va deixar clar que no té intenció que es generi cap tipus de "circ mediàtic" entorn del seu fill. El detonador va ser una conversa sobre una possible trobada amb el seu cosí, José María Almoguera, i els fills d'ambdós. Lluny d'il·lusionar-se amb una estampa familiar que podria entendrir el públic, Alejandra va frenar en sec: "Ningú no m'ha de suplicar res, i s'està fent una bola enorme. Tinc la sensació que no em puc fiar de ningú. No em ve de gust un tema que tingui a veure amb el meu fill i al final sempre soc jo la dolenta de la pel·lícula".

Aquest recel no és nou. La filla de Terelu encara recorda quan Marta López va revelar públicament el sexe del seu fill abans que ella i Costanzia decidissin anunciar-ho. Una indiscreció que, segons va confessar, el va fer comprendre fins a quin punt el seu entorn podria convertir-se en una font involuntària de filtracions per a la premsa. Des d'aleshores, qualsevol menció al petit està mesurada al mil·límetre.

Ni semblances ni pistes: silenci absolut sobre el petit Carlo

En el mateix espai televisiu, els col·laboradors van intentar esbrinar si el nen s'assemblava al seu pare, mostrant imatges d'un jove Carlo Costanzia en la seva infantesa. Alejandra, ferm i tallant, va sentenciar: "No me'l traureu, ho sento". I és que, en vuit mesos, no ha transcendit cap imatge del rostre del nadó, convertint-lo en un dels misteris més rendibles per a les revistes de crònica social.

La decisió contrasta amb el costum d'altres figures mediàtiques que, a canvi de suculentes xifres, han posat amb els seus fills nounats. En aquest cas, ni la pressió mediàtica ni els xecs de més de 50.000 euros no han aconseguit que Alejandra canviï d'opinió. El petit Carlo encara és un enigma, i cada negativa dels seus pares no fa més que augmentar l'interès —i, amb això, el valor—d'una exclusiva que potser algun dia veurà la llum.