En l'última setmana, Terelu Campos i Carmen Borrego han tornat a protagonitzar portades i titulars, però no per un escàndol nou ni per un gir inesperat en les seves vides, sinó pel mateix de sempre: fotos en banyador, entrevistes previsibles i l'eterna estratègia de vendre cada instant de la seva intimitat. El que al seu dia va ser interès genuí, ara comença a convertir-se en una sobredosi mediàtica que té bona part del públic a punt del col·lapse.
Terelu, per la seva part, viu un estiu d'èxit professional al capdavant de Fiesta en substitució d'Emma García, afegit al seu primer estiu com a àvia. Una combinació que, lluny de passar desapercebuda, s'ha convertit en material de portada una vegada i una altra. Tanmateix, la repetició constant de les mateixes escenes —platges de Màlaga, somriures al sol i posats "al natural"— ha generat un efecte contrari: avorriment.
El cansament del públic davant de la sobreexposició de les Campos
Les imatges recents mostren Terelu relaxat, sense maquillatge i amb un banyador rosa, gaudint del seu cercle íntim. Escenes que en un altre moment haurien estat tendres o fins i tot inspiradores, avui es perceben com més del mateix: la mateixa escena reciclada, on canvia amb prou feines el color del banyador o l'angle de la càmera. Mentrestant, Carmen Borrego no es queda enrere. La col·laboradora ha estat fotografiada al costat del seu fill José María Almoguera i la seva nora, María 'La de Jerez', també a la platja. Somrients, bronzejats i perfectament conscients de les càmeres, els tres apareixen en portada com si es tractés d'un esdeveniment de rellevància internacional. La pregunta que molts es fan és: hi ha realment una cosa nova per explicar?
La maquinària de la premsa del cor i el "tot es ven": un desgast que amenaça la seva imatge pública
El periodista Diego Arrabal el va resumir sense filtres al seu canal: la saturació de contingut sobre les Campos està assolint nivells insuportables. Portades amb les mateixes imatges, titulars reciclats i absència de notícies rellevants converteixen cada aparició en una espècie de déjà vu mediàtic. Les Campos semblen estar atrapades en un bucle lucratiu: exploten un filó desgastat perquè continua deixant ingressos, encara que l'interès públic s'esvaeixi per moments.
El més cridaner és que ni Terelu ni Carmen no semblen molestes amb aquesta exposició permanent. Al contrari, l'alimenten. Estratègia o costum, el cert és que cada pas que fan sembla calculat per aparèixer a la següent portada: vacances familiars, projectes professionals i fins i tot gestos quotidians es converteixen en contingut de venda. El problema, segons opinen molts lectors, és que la fórmula està tan utilitzada que ja no sorprèn ningú.
El que abans els atorgava proximitat ara corre el risc de tornar en contra seu. La sobreexposició mediàtica provoca que l'audiència es cansi fins i tot de les figures més estimades, i el cas de les Campos és un exemple clar. Aparèixer cada setmana amb una imatge similar acaba restant impacte i credibilitat a qualsevol missatge que vulguin transmetre. A més, la constant "venda" de la seva intimitat —des del descans a la platja fins a l'estrena d'un nou projecte— genera la sensació que tot en les seves vides està a l'aparador. Una percepció que, lluny d'humanitzar-les, pot fer que el públic comenci a desconnectar-se emocionalment.